Tag Archives: viatge

Un viatge a Barcelona?

3 febr.

Un viatge a Barcelona?

Com se sap, Barcelona és una ciutat molt turística a Europa. També se sol dir que aquesta ciutat és europea a causa del nombre de turistes europeus que hi van de vacances o per a treballar. 

Per què és Barcelona una ciutat molt interessant  per visitar durant les vacances? 

Primer, si un entén la paraula “vacances” com un sinònim de descansar, Barcelona és coneguda per les seves platges, on es pot jugar al futbol o al voleibol, prendre el sol xerrant amb els amics. 

Al contrari, hi ha turistes que van de vacances per a descobrir el paisatge, caminar, fer excursions… Per a aquests Barcelona també és perfecta, ja que la gent pot anar a la muntanya, per exemple a la famosa muntanya de Montserrat. Per a anar-hi, s’ha d’agafar el tren de rodalia, i després es pot pujar amb el telefèric o amb el funicular. Una vegada  dalt, el turista no es penedirà de la seva decisió quan vegi els relleus muntanyencs. 

D’altra banda, és molt conegut que Barcelona és una ciutat cultural, on es pot visitar museus, per exemple els museus que tracten de les obres de Gaudí, la casa Batlló, la Pedrera, que va dissenyar ell mateix, el museu d’Història de Catalunya, el museu Dalí (que és a Figueres, més al nord de Catalunya.). I per als més esportistes, el museu del Barça, al Camp Nou. 

D’altra banda, està molt bé passejar pels carrers, veure l’arquitectura de Barcelona, és a dir, veure  la Sagrada Família, passar davant de Palau de la música (és molt aconsellat entrar dintre, una meravella!), o anar al barri Gòtic, veure la catedral, els petits carrers, beure una canya amb tapes de calamars a la romana… :), sense oblidar-se de baixar per la Rambla fins al port i veure l’estàtua de Cristòfor Colom abans de descansar a la platja. 


Hi ha una gran quantitat de coses per fer en aquesta ciutat, hi ha de tot per a gent diferent: art, sortides, de dia o de nit, sense oblidar els bars, com l’Ovella Negra (una espècie de taverna, molt bonica), el Grucho, un bar de “chupitos”! 

De dia, de nit, per a visitar, descansar, passejar, anar de festa: Barcelona és una ciutat completa que cal visitar, o una ciutat d’adopció on viure, estudiar (la Universitat de Barcelona a la plaça de la Universitat és increïblement bonica, amb una arquitectura meravellosa, un petit parc…).

Tampoc cal oblidar la gent catalana, i per als més curiosos, descobrir la llengua catalana i conèixer més la gent i la seva cultura. 

Què me’n dieu del pròxim viatge??

Per què m’agrada tant la pel·lícula Into the Wild

10 des.

Quan vaig veure aquesta pel·lícula havia fet un viatge inoblidable, més precisament, era un viatge a Israel, que m’havia fet descobrir que m’agradava viatjar, i al mateix temps vaig descobrir la utilitat de les llengües per a la comunicació. El que vull dir és que la meva sensació era una cosa així: Ah, sí, ara sóc aquí, al nord de França, que bé !  No! M’havia agradat molt el viatge, sobretot després de l’experiència.

En aquell moment, vaig trobar el DVD de la pel·lícula Into the wild (pel·lícula del Sean Penn), que encara no havia vist. Doncs vaig veure la pel·lícula.

                                               

És la història d’un home jove que no continua els seus estudis per partir, per viatjar sense objectiu precís. Així, Christopher McCandless (el personatge principal) coneix gent diferent, i aquestes trobades permeten la seva evolució.

La història està basada en fets real, i em sembla que és una idea que fa que el públic miri de manera diferent la pel·lícula. Hi ha més emocions en les aventures de Christopher perquè no és una narració fictícia. Abans de la pel·lícula, existia un llibre que tractava de l‘experiència d’aquest jove. I ara, hi ha una anècdota: després de llegir el llibre, Sean Penn va decidir realitzar la pel·lícula, però va haver d’esperar deu anys més o menys perquè no tenia l’autorització dels pares del jove.

Into the Wild

 M’agrada la relació que té el personatge principal amb la natura, el fet del retorn a l’origen.

També hi ha el fet de viatjar sol, que dóna una llibertat més gran, i penso que la seva voluntat és únicament viure, i no fer el que la societat vol que faci. Està desconnectat del món, i fa el que és necessari per a l’evolució del seu ésser.

Segurament el seu caràcter contra les normes va seduir-me molt. Està contra la societat de consum, i és en aquest punt que comença la història.

Penso que una pel·lícula de vegades pot fer canviar la gent d’idees.

La persona que mira aquesta pel·lícula pot tenir ganes d’anar fins a tots els seus somnis.

La música és molt agradable d’escoltar, i és una manera de viatjar. Els títols de les cançons marquen els canvis que experimenta la gent dintre de la història. I sobretot, m’encanta la sonoritat.

Més que res, Into the wild parla d’una persona que vol trobar la seva identitat i no sap on és en la seva vida.

Segurament per a mi aquesta pel·lícula és una de les que m’han fet avançar en la meva vida.

Un cap de setmana per canviar d’ambient

3 des.

Durant l’estiu, per relaxar-me després dels exàmens, vaig passar un cap de setmana al Principat d’Andorra amb els meus amics. Hi vaig descobrir un país no gaire diferent de la tradició catalana de Barcelona.

Andorra té moltes diferències de França a tots els nivells. Des d’un primer punt de vist, a nivell geogràfic, és un país petit situat a la frontera entre França i Espanya; a prop de Catalunya. Es travessa solament en una hora i mitja amb cotxe. Però els paisatges són molts macos: es poden veure les muntanyes d’un costat i de l’altre, una ciutat tan animada com les altres, com per exemple Lille. I a més, la roba és més barata que a França, per tant vaig gastar sense mesura!!

Després, la gent es molt acollidora i dinàmica. Vaig viure dos dies a casa d’una família andorrana, que parlava únicament català, perquè és la llengua oficial. Al principi va ser una mica difícil entendre’ns, però a poc a poc, va resultar una cosa natural.

A diferència de la tradició francesa, els andorrans mengen massa tard, i jo tinc el costum de menjar a les vuit del vespre. El que m’agrada molt és que la gent no està tan estressada com a França.

Per tant, recomano visitar aquest país, on es viu molt bé. Tothom pot trobar el seu paradís, tant si és esportista (hi ha l’esquí, la marxa per la muntanya), apassionat pels cotxes esportius, o més aviat una persona estressada que té necessitat de relaxar-se, ja que hi ha Caldea, el centre termolúdic més gran d’Europa, per fer evaporar els problemes de la vida.