Avui som el 21 d’abril del 2011, són les quatre de la tarda i acabo d’acabar les classes. Els exàmens tenen lloc d’aquí uns dies. He decidit anar a la biblioteca per estudiar les dues assignatures que em falten, sense dubte les més importants.
Una vegada a la biblioteca, m’assec i començo a estudiar intentant concentrar-me. Al principi, tot ha anat molt bé però al cap d’una estona, he sentit algú mocar-se. M’he dit que era normal mocar-se, no presto atenció i prossegueixo amb l’estudi. Després, una persona es torna a trobar amb aquesta persona i es posen a xiuxiuejar. Intento sense èxit quedar-me concentrat però esdevenen insuportables. Aleshores, decideixo canviar de lloc i abans d’asseure’m, faig un cop d’ull al meu voltant assegurant-me que ningú em pot molestar de nou.
Aquesta vegada el silenci i la concentració hi són. Una hora més tard, faig una pausa i veig una noia que ve cap a mi. Estava convençut de conèixer-la, em recordava algú. Era la Sarah. En veure’m, em somriu, em saluda i comença a explicar-me les seves novetats.
A continuació, s’asseu a la meva taula i jo no puc dir que no. En aquest moment, estava segur que la nostra conversa havia de durar molt de temps perquè feia dos anys que no ens vèiem. A més, eren les cinc i encara no havia avançat en les revisions com previst. Hem parlat una mica de tot durant més de dues hores.
Finalment, ha decidit anar-se. Per fi podia revisar tranquil·lament. D’altra banda, hi havia cada cop menys alumnes. En realitat, els alumnes marxaven perquè la biblioteca estava a punt de tancar les seves portes.
Una tarda perduda i les revisions són llunys d’estar acabades. En resum, la biblioteca no és el lloc ideal per treballar, sobretot en període d’exàmens.
Jo bloc, tu bloc, ell/a bloc 