Tag Archives: Poema

Un taller simpàtic, a l’igual del seu convidat

21 març

El dilluns 12 de març va venir l’Iban Leon Llop, un poeta valencià, per fer un taller de poesia a la universitat de Lille 3.

El taller va estar dividit en tres parts : la presentació de l’Iban i de les seves obres, la lectura dels poemes dels estudiants i un exercici de creació de poemes.

Va començar explicant que per a ell, l’art es una malaltia i que escriure no és positiu. Em va sorprendre perquè en general, un autor no presenta el seu treball d’aquesta manera, però en realitat l’Iban no és un autor com els altres i té un gran sentit de l’humor.

L’Iban va començar a escriure fa 20 anys, als seus 19 anys. Tot va començar quan va donar al seu professor un poema i després, va continuar escrivint. Després, va fer un concurs que li va permetre publicar un llibre i guanyar diners. Al principi no volia guanyar. Va decidir escriure sobre Nàpols perquè hi va fer un Erasmus per als seus estudis i va descobrir que té molts tòpics, com persones atípiques i també la violència.

Iban Leon Llop vol transmetre als seus lectors emocions. No utilitza diccionaris perquè per a ell, el més important és «fer sentir en la pell el que tu sents». Aquesta intenció es sent també en la seva manera de presentar-se. Veiem que és una persona sincera que vol  compartir amb els altres.

No li agraden tots els seus poemes anteriors ni tots els seus llibres. Això mostra que té la capacitat de jutjar el seu treball i no es considera com un poeta  infal·lible.

Després de presentar-se, alguns estudiants van llegir els seus poemes i l’Iban els va dir el que li agradava i per què. D’altres van llegir les seves traduccions. L’Iban va donar alguns consells i també fer compliments. Ens va consellar com si estiguéssim units a ell, sense jutjar el nostre treball, mentre que és un poeta conegut. Una vegada més, veiem que es una persona simpàtica, a qui li agrada compartir el seu coneixement.

Per acabar el taller, ens va proposar fer exercicis, o més aviat jocs. En equips de 4 o 5, vam haver de fer llistes de verbs, adjectius i noms per fer després amb aquests, poemes que es diuen haikus. No és un exercici fàcil perquè hi ha moltes regles que cal respectar, però ens va ajudar. En general no m’agrada fer poemes, però aquest cop em va agradar molt. La manera de «treballar» va ser divertida i tot es va fer en un bon humor general.

Per concloure, aquest taller va ser un bon moment i vam aprendre moltes coses sobre la poesia, el treball de poeta i també coses sobre Sardenya.

En els seus poemes, Iban Leon Llop vol apropar-se als seus lectors i en la vida també.

Avui

15 febr.

 

És el matí, em desperto amb el sol
Em consola, em recorda qui sóc.
És el matí, em desperto tot sol
Me’n vaig a la uni, m’agrada aquest lloc.
 
El nostre camí, que aquí hem de triar
Romandre a la vora, o agafar l’autopista
Dolors d’avui faran l’alegria de demà
I demà, demà es mantindrà la nostàlgia,
 
Però avui, avui busquem
I avui, avui busquem aquestes respostes.
 
Sóc un vampir que viu a la nit
Em canso quan el sol està al zenit.
Set de coneixement, del temps tinc por
De les obligacions no puc fugir, del tempo tampoc.
 
Perquè avui, avui busquem
Perquè avui, avui busquem, aquestes respostes.
Avui busquem, avui busquem, avui
Avui busquem, avui busquem, avui…
 
Voldria escapar, veure el meu futur
Escriure el meu nom en aquest cel pur.
Sé que un dia tindré la meva resposta
I si tu no em creus, no passa res, aposta!
 
Però avui, avui busquem
I avui, avui busquem, aquestes respostes.
 

Alexis.

Velocitat

21 oct.

Enmig de la universitat, assegut en un banc,
El temps ja no és assolellat, és el retorn del cel blanc.
Però el ritme s’està accelerant, com els batecs d’un cor.
I als ulls de cada estudiant, es pot veure aquest fulgor.

Tots prenen diferents camins, a la recerca d’aprenentatge,
I s’entesten a treballar fins que prenen l’èxit com a ostatge.
En aquesta massa no puc distingir, ni els mestres ni els alumnes,
I del temps tothom sembla fugir, tots guiats per l’estrès.

Jo espectador, no puc curar, aquesta manca de “carpe diem”,
Perquè gaudir de cada dia, és el que nosaltres necessitem.
Volem a tota velocitat, llavors nedem sense respirar,
Galopem amb ingenuïtat, en prats que no tenim temps per estimar.

Enmig de la universitat, assegut en un banc,
El temps ja no és assolellat, és el retorn del cel blanc.
Anem a relaxar-nos, hi ha llocs per seure i parlar,
Prenguem un cafè o dos, la vida és bella: visquem-la!

Alexis L.