Lucía Etxebarria: la meva escriptora favorita

«Un dia ordinari de la vida sempre constitueix una data important. Encara que no ens n’adonem.»

Aquesta és una citació d’Amor, curiosidad, prozac y dudas, escrit per Lucía Etxebarria.

Lucía Etxebarria és una autora i periodista espanyola que va néixer a València el 1966. Ràpidament va instal·lar-se a Madrid i va fer diferents coses: treballa en una discogràfica i també fa de traductora. El 1996 va escriure el seu primer llibre, que tracta de la relació amorosa entre Kurt Cobain i Courtney Love, i després continua escrivint altres llibres, com Amor, curiosidad, prozac y dudas, que va tenir molt èxit. Amb la seva novel·la Beatriz y los cuerpos celestes, que va escriure el 1998, va obtenir el premi Nadal. Lucía Etxebarría és una escriptora molt coneguda a Espanya i a altres països com França, ja que els seus llibres estan traduïts en diverses llengües. Jo la vaig conèixer en primer any de llicenciatura perquè a literatura el llibre que havíem d’estudiar era Amor, curiosidad, prozac y dudas.

Vaig enamorar-me d’aquesta escriptora i del seu llibre des de la primera pàgina. Té una manera d’escriure totalment diferent d’altres autors. Diu les coses com són, sense desviaments, i això crea una sensació de sinceritat i una sensibilitat que no he trobat en cap altre escriptor. En aquest llibre tracta principalment de l’amor en la família i de l’amor entre un home i una dona, del sexe, de l’alcohol i de la droga. Aquests temes són temes actuals amb els quals tothom pot identificar-se, almenys per entendre la situació en què els personatges es troben.

Com que aquesta novel·la em va agradar moltíssim, vaig decidir comprar altres llibres de Lucía Etxebarria. De fet, vaig llegir Lo que los hombres no saben: el sexo contado por las mujeres, Una historia de amor como otra cualquiera, Nosotras que no somos como las demás i Ya no sufro por amor. Em van agradar totes aquestes novel·les perquè tracten d’un tema que m’encanta: l’amor. Algunes històries que Lucía ens conta ens fan somiar, ens permeten escapar de la realitat que de vegades no ens satisfà perquè són històries d’amor passional, d’amor molt fort, etern. Però ens conta també històries d’amor impossible, de ruptura molt difícil, i quan les llegim ens adonem que la nostra relació no està tan malament i que som feliços.

El llibre que em va agradar més és Ya no sufro por amor. La meva germana me’l va regalar per Nadal el 2010 i li ho agraeixo molt! Aquest llibre no és una novel·la, sinó que és un assaig que tracta de les relacions de dependència en una parella. És una espècie de guia per a totes les persones que pensen estar enamorades però que en realitat pateixen sota la dominació del seu company. Explica com sortir d’aquesta situació perquè és molt difícil, i dóna consells: és com una teràpia. Encara que sembli una mica ridícul, em va ajudar molt i el recomano. En realitat, recomano totes les obres de Lucía Etxebarria, que és una escriptora fantàstica!