Tag Archives: Lille 3

La meva experiència Tàndem

17 febr.

Aquest semestre ja no tinc gens d’inspiració per crear noves històries, per desgràcia… Però tot no està perdut, perquè parlaré de la meva experiència Tàndem! Ho coneixeu?

Quan vaig arribar a la Universitat de Lille 3, la gent em va parlar de la possibilitat de formar un tàndem amb un altre estudiant per conversar en l’idioma que ens agrada i que volem millorar. Immediatament em va agradar el concepte, però confesso que tenia un mica de por perquè no coneixem la persona amb qui ens trobarem. Les següentas preguntes s’atropellaven dins el meu cap: M’avindré amb aquesta persona? Trobarem temes de conversa? Hi haurà sintonia entre nosaltres? I podeu imaginar totes les altres preguntes que em feia…

En fi, vaig començar aquesta aventura i vaig escriure el meu anunci al portal Tàndem del CRL. Una setmana després vaig rebre una resposta, la de la Ximena, una estudianta uruguaiana que fa el seu màster en psicologia a Lille 3. Al principi intercanviàvem correus electrònics per aprendre a conèixer-nos i després va arribar el dia en què vam decidir veure’ns. Vam quedar a Lille i després vam anar a un bar per parlar. Des d’aquell dia, ja fa un any i mig, ens veiem gairebé cada setmana, al mateix lloc (els cambrers ens coneixen bé ara), prenent un te amb pastes, i parlem durant hores. Hi ha dies en què parlem francès i d’altres en què parlem espanyol, això depèn del nostre estat d’ànim! Ens avenim molt. Gràcies a aquesta experiència, descobreixo moltes coses, especialment sobre el seu país, noves paraules, sento que estic millorant i que tinc més fluïdesa a l’oral: tot això passant-m’ho bé! I viceversa. 

Quan vaig començar el català l’any passat, jo no volia crear un tàndem amb un estudiant català, però crec que amb el nivell que tinc ara, per què no? Crec que és una oportunitat que els estudiants puguin formar un tàndem, i parlo des de l’experiència:

PROVEUHO !

Oh sole mio!!

19 oct.

Tot va començar l’estiu de 2008. Una companya de classe, Sheila, em va dir que anava a Sardenya amb la seva millor amiga a passar una setmana a casa d’uns familiars al nord de l’illa, però a l’últim moment la seva amiga es va posar malalta i no hi podia anar. Em va proposar d’anar amb ella en lloc de la seva amiga i m’ho va dir a mi perquè em parlava molt be de l’illa i molt sovint li deia que hi volia anar, per tant, aquesta era una ocasió per posar-ho tot en pràctica. Com que aquells dies havia acabat el curs i m’havia quedat sense treball tenia temps lliure de sobra.

Així doncs, vam arribar el mes de juny i ens vam quedar uns dies a casa del seus parents (encara que no hi havia ningú) a prop de la localitat de Stintino. Em vaig enamorar del lloc de seguida. Les platges i la natura eren fantàstiques, els dies passaven volant i jo cada vegada estava més a gust; tant que, de fet, quan va arribar el dia i la meva amiga em va dir que el dia després s’acabaria tot, vaig decidir que era massa aviat per tornar i li vaig dir que jo em quedava, que cercaria un lloc on dormir, però va insistir que em quedés a casa dels seus familiars perquè trigarien encara un parell de setmanes a tornar. I jo vaig acceptar…

Amb tot, la meva aventura va continuar. Els meus pares em trucaven per preguntar-me quan tornaria i la meva idea era quedar-me encara un parell de setmanes fins que arribessin els familiars de la meva amiga. I això és el que jo els deia. Però és clar que a la fi les coses anàren d’una altra manera, i un cop passades les dues setmanes (van ser uns dies inoblidables) vaig decidir de continuar amb el meu suposat viatge i visitar el sud de l’illa, on es troba la capital, Càller.

Aquí va començar tot. Vaig trobar un treball com a cambrer i relacions públiques (jo que no sabia un borrall d’italià!) als dos dies d’arribar i gràcies a la noia de la recepció de l’hostal on m’allotjava. El treball no era el millor del món, però amb els estalvis i el que guanyava podia anar tirant sense problemes. Va ser un estiu fantàstic, sense dubte, un dels millors que recordo, perquè vaig conèixer una pila de gent, entre els quals, els meus actuals amics sards, que conservo des d’aleshores. I, naturalment, vaig continuar viatjant per l’illa.

Em vaig inscriure a la universitat de Càller, vaig començar a treballar per a una empresa de traducció i vaig trobar un pis molt bonic al centre. Les coses em van anar fantàsticament i, quasi sense adonar-me’n em vaig instal·lar allà. Si algú m’ho hagués dit abans, no m’ho hauria cregut: allo que havia d’haver estat un viatge d’una setmana!!

Benvinguts!

17 oct.

Benvinguts al nou bloc de llengua i cultura catalanes de la Université Lille 3!

L’objectiu d’aquest espai virtual és servir com a eina d’intercanvi i d’aprenentatge entre els estudiants de català llengua estrangera de la nostra universitat.

Aquest bloc serà l’aparador de les seves primeres produccions escrites i de ben segur una font d’enriquiment per a tots els que hi participem. Els autors dels articles seran, doncs, els estudiants de 2n i 3r de català de la nostra universitat.

De moment encara no hi tenim continguts,  però no ens perdeu de vista perquè no trigarem a farcir-lo!

Per als que encara no ens coneixeu, de moment us deixem l’enllaç al web de la Univerisité Charles de Gaulle – Lille 3 per tal que pugueu començar fent un tomb pel nostre campus.

Benvinguts a bord!

Rosó Gorgori Bonet