Tag Archives: Joan Miró i Ferrà

Un artista extraordinari: Joan Miró.

14 des.

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 de abril de l’any  1893 – Palma, 20 de desembre de l’any 1983, va ser enterrat al cementiri de Montjuïc) va ser un dels pintors, gravadors, escultors i ceramistes més conegut de la seva època.  Va estudiar a l’Escola dels Belles Arts i a l’Acadèmia Dalí. La seva obra anterior a l’any 1920 mostra moltes influències amb els colors brillants dels fauvistes, les formes fragmentades del cubisme i l’emoció de l’expressionisme. A partir de la seva estada a París, la seva obra es va tornar més onírica i l’encontre amb Pablo Picasso i uns quants poetes surrealistes va tenir com a influència l’adopció d’una obra més surrealista per part de Miró. Per exemple, es troben aquestes visions oníriques en el seu quadre El pagès català amb guitarra(1925).

El blau representaria la seva nostàlgia de Catalunya, el món dels somnis. Aquest quadre em permet somiar i evadir-me. També cal esmentar que el protagonista és un pagès amb la barretina vermella, el barret tradicional dels pagesos catalans. Podem preguntar-nos si aquest pagès amb la barretina vermella era una reivindicació política del nacionalisme català contra la dictadura de Primo de Rivera? A mi, m’agrada molt l’implicació de l’artista en les seves obres.

Malgrat això, a partir de la dècada del 1930, va voler allunyar-se dels mètodes tradicionals. L’any 1940, Miró va tornar a Espanya i va començar a dedicar-se a altres sectors artístics com el gravat, l’escultura, les escenografies teatrals, la pintura sobre coure…

No obstant això, les creacions que van tenir més transcendència són les seves escultures ceràmiques com La paret de la lluna i La paret del sol (des de l’any 1957 fins a l’any 1959) construïdes per a l’edifici de la UNESCO a París i el mural del Palau de Congressos i Exposicions de Madrid.

 

Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la Fundació Joan Miró, fundada l’any 1975. És un centre cultural i artístic creat per a difondre les noves tendències de l’art contemporani. També hi ha importants fons d’obra seva a la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, al Centra Nacional d’Art i Cultura Georges Pompidou de París i al MoMA de Nova York.

Quan vaig estar a Barcelona, volia visitar la Fundació però hi havia tantes coses per veure, que no vaig tenir temps de fer-ho. Estic segura que podré visitar-la aviat! M’agrada tant Barcelona que estic convençuda de tornar a aquesta ciutat que trobo excepcional!

I justament, a Barcelona, hi ha una escultura que m’agrada molt: Dona i ocell que va ser construïda l’any 1983. El que no sabia i que trobo molt interessant és que l’escultura representa l’associació del símbol de l’home (el penis; en efecte, en la literatura catalana, l’ocell té una dimensió sexual i masculina) i de la dona (la vulva). A més a més, l’escultura es dirigeix cap al cel, el que pot significar que l’amor pot anar vers el més enllà.

 

Per concloure, m’agrada molt l’estil de Miró per a qui el subconscient, el seu país, la seva infància van ser primordials per a la seva inspiració artística. Miró va acabar sent molt reconegut tant  pel medi artístic com per la cultura popular.

Ara, es pot comprar un perfum “Miró” el flascó i l’embalatge del qual recorden motius propis a l’artista.

                                                                   

Aquí, per exemple,en les dues fotografies, hi ha la presència de l’ull i dels colors vermell i negre, motius característics de l’obra de Joan Miró.

Un altre exemple amb la presència de l’ull al costat d’un arbre: