Tag Archives: itàlia

Oh sole mio!!

19 oct.

Tot va començar l’estiu de 2008. Una companya de classe, Sheila, em va dir que anava a Sardenya amb la seva millor amiga a passar una setmana a casa d’uns familiars al nord de l’illa, però a l’últim moment la seva amiga es va posar malalta i no hi podia anar. Em va proposar d’anar amb ella en lloc de la seva amiga i m’ho va dir a mi perquè em parlava molt be de l’illa i molt sovint li deia que hi volia anar, per tant, aquesta era una ocasió per posar-ho tot en pràctica. Com que aquells dies havia acabat el curs i m’havia quedat sense treball tenia temps lliure de sobra.

Així doncs, vam arribar el mes de juny i ens vam quedar uns dies a casa del seus parents (encara que no hi havia ningú) a prop de la localitat de Stintino. Em vaig enamorar del lloc de seguida. Les platges i la natura eren fantàstiques, els dies passaven volant i jo cada vegada estava més a gust; tant que, de fet, quan va arribar el dia i la meva amiga em va dir que el dia després s’acabaria tot, vaig decidir que era massa aviat per tornar i li vaig dir que jo em quedava, que cercaria un lloc on dormir, però va insistir que em quedés a casa dels seus familiars perquè trigarien encara un parell de setmanes a tornar. I jo vaig acceptar…

Amb tot, la meva aventura va continuar. Els meus pares em trucaven per preguntar-me quan tornaria i la meva idea era quedar-me encara un parell de setmanes fins que arribessin els familiars de la meva amiga. I això és el que jo els deia. Però és clar que a la fi les coses anàren d’una altra manera, i un cop passades les dues setmanes (van ser uns dies inoblidables) vaig decidir de continuar amb el meu suposat viatge i visitar el sud de l’illa, on es troba la capital, Càller.

Aquí va començar tot. Vaig trobar un treball com a cambrer i relacions públiques (jo que no sabia un borrall d’italià!) als dos dies d’arribar i gràcies a la noia de la recepció de l’hostal on m’allotjava. El treball no era el millor del món, però amb els estalvis i el que guanyava podia anar tirant sense problemes. Va ser un estiu fantàstic, sense dubte, un dels millors que recordo, perquè vaig conèixer una pila de gent, entre els quals, els meus actuals amics sards, que conservo des d’aleshores. I, naturalment, vaig continuar viatjant per l’illa.

Em vaig inscriure a la universitat de Càller, vaig començar a treballar per a una empresa de traducció i vaig trobar un pis molt bonic al centre. Les coses em van anar fantàsticament i, quasi sense adonar-me’n em vaig instal·lar allà. Si algú m’ho hagués dit abans, no m’ho hauria cregut: allo que havia d’haver estat un viatge d’una setmana!!