Tag Archives: Erasmus

Un Erasmus a Lille

17 nov.

La meva darrera aventura (i no serà pas l’última, n’estic segur!) comença aquí: a Lille.

Vaig arribar el 7 de septembre amb un estiu que aquí era més aviat tardor. Quan vaig partir de Càller hi feia 30 graus, aquí en tenien la meitat; i amb pluja… És que sóc mediterrani, i jo a aquestes temperatures i a aquest oratge no hi estic gaire acostumat. Va ser el primer inconvenient que hi vaig trobar i, no cal dir-ho, el més immediat.

Segon problema: trobar pis. Potser aquesta qüestió és més complicada perquè et posen mil impediments. Si no ets d’aquí o no parles perfectament el francès ho tens més aviat difícil. A més a més, en molts casos et demanen una garantia o un avalador, algú que respongui per tu en cas de problemes amb els diners, i és millor si tens un familiar francès. Per no dir després el que et demanen per pisos que semblen caus. No vull semblar rondinaire, però si demanes a la majoria dels estudiants Erasmus de Lille et dirà la mateixa cosa.

Després, és com tot, t’hi vas acostumant i trobes (o intentes trobar) la part positiva de tot.

M’agrada la ciutat i m’agrada la situació de Lille respecte a la resta d’Europa. Tens moltes facilitats a l’hora de viatjar i de moure’t per moltes grans ciutats europees. És fantàstic poder arribar en menys d’una hora a Brussel·les, a París, o en poc temps a Londres o Amsterdam. També m’agrada l’ambient nocturns dels bars i sortir de tant en tant amb el meu grup d’amics. Per ara hi ha pocs francesos a la colla, sobretot són italians, turcs, alemanys… una mica de tot, perquè ja se sap que l’ambient Erasmus és així. I açò és precisament el que més m’agrada: la possibilitat de trobar gent d’arreu del món i poder compartir diversos punts de vista de les coses. Realment aprens un fum de coses i jo, personalment, em diverteixo moltíssim. De mica en mica a la colla s’hi afegeixen també alguns francesos, perquè si és veritat que sovint és difícil establir un primer contacte amb la gent aquí (jo noto bastant la diferència amb la gent del sud), un cop parles amb ells no tens cap tipus de problema.

És veritat que al principi no volia quedar-me i més d’una vegada m’he queixat de la meva tria, però penso que en poc de temps, i de fet ja em passa, trobaré el meu lloc en aquesta ciutat. És la clàssica frase que més d’una vegada hem sentit i que molt probablement és veritat: “Quan vius l’experiència Erasmus plores almenys dues vegades: la primera quan arribes i la segona quan te’n vas!”.