Tag Archives: amor

Lucía Etxebarria: la meva escriptora favorita

26 febr.

«Un dia ordinari de la vida sempre constitueix una data important. Encara que no ens nadonem.»

Aquesta és una citació d’Amor, curiosidad, prozac y dudas, escrit per Lucía Etxebarria.


Lucía Etxebarria és una autora i periodista espanyola que va néixer a València el 1966. Ràpidament va instal·lar-se a Madrid i va fer diferents coses: treballa en una discogràfica i també fa de traductora. El 1996 va escriure el seu primer llibre, que tracta de la relació amorosa entre Kurt Cobain i Courtney Love, i després continua escrivint altres llibres, com Amor, curiosidad, prozac y dudas, que va tenir molt èxit. Amb la seva novel·la Beatriz y los cuerpos celestes, que va escriure el 1998, va obtenir el premi Nadal. Lucía Etxebarría és una escriptora molt coneguda a Espanya i a altres països com França, ja que els seus llibres estan traduïts en diverses llengües. Jo la vaig conèixer en primer any de llicenciatura perquè a literatura el llibre que havíem d’estudiar era Amor, curiosidad, prozac y dudas.

Vaig enamorar-me d’aquesta escriptora i del seu llibre des de la primera pàgina. Té una manera d’escriure totalment diferent d’altres autors. Diu les coses com són, sense desviaments, i això crea una sensació de sinceritat i una sensibilitat que no he trobat en cap altre escriptor. En aquest llibre tracta principalment de l’amor en la família i de l’amor entre un home i una dona, del sexe, de l’alcohol i de la droga. Aquests temes són temes actuals amb els quals tothom pot identificar-se, almenys per entendre la situació en què els personatges es troben.

Com que aquesta novel·la em va agradar moltíssim, vaig decidir comprar altres llibres de Lucía Etxebarria. De fet, vaig llegir Lo que los hombres no saben: el sexo contado por las mujeres, Una historia de amor como otra cualquiera, Nosotras que no somos como las demás i Ya no sufro por amor. Em van agradar totes aquestes novel·les perquè tracten d’un tema que m’encanta: l’amor. Algunes històries que Lucía ens conta ens fan somiar, ens permeten escapar de la realitat que de vegades no ens satisfà perquè són històries d’amor passional, d’amor molt fort, etern. Però ens conta també històries d’amor impossible, de ruptura molt difícil, i quan les llegim ens adonem que la nostra relació no està tan malament i que som feliços.

El llibre que em va agradar més és Ya no sufro por amor. La meva germana me’l va regalar per Nadal el 2010 i li ho agraeixo molt! Aquest llibre no és una novel·la, sinó que és un assaig que tracta de les relacions de dependència en una parella. És una espècie de guia per a totes les persones que pensen estar enamorades però que en realitat pateixen sota la dominació del seu company. Explica com sortir d’aquesta situació perquè és molt difícil, i dóna consells: és com una teràpia. Encara que sembli una mica ridícul, em va ajudar molt i el recomano. En realitat, recomano totes les obres de Lucía Etxebarria, que és una escriptora fantàstica!

 

Mar i Cel

26 nov.

En aquesta exposició, presentaré Mar i Cel , una obra de teatre molt coneguda a Catalunya.

Va ser escrita per un dramaturg, Àngel Guimerà, durant l’any 1888. L’obra és una tragèdia romàntica que succeeix en tres actes. Es tracta d’una història d’amor impossible entre un moro,  Saïd, fill d’un pare musulmà i d’una mare cristiana, i una noia, Blanca, que és cristiana. L’acció té lloc en alta mar, on musulmans i cristians es va enfrontar contínuament durant la primera meitat del segle XVII.

Saïd és el capità d’un vaixell de pirates algerians. Després d’un assalt, Saïd i els seus companys han fet presoners un grup de cristians . Però durant l’atac l’home és ferit. Per tant, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides. La jove es diu Blanca. És un dels presoners del vaixell, com el seu pare Carles i el seu cosí Ferran, que és el capità del vaixell cristià, i altres mariners. A poc a poc, es van enamorant l’un de l’altre però saben que és un amor impossible a causa sobretot del problema de la religió.

Al final de l’obra, el pirata Joanot allibera els presoners i aquests maten els pirates. Una vegada alliberat, Carles intenta matar Saïd perquè no li agrada que la seva filla s’hagi enamorat d’un musulmà. Però, posant-se entre els dos, és Blanca qui ha rebut la bala. Saïd i Blanca salten al mar i moren. Només la mort unirà els dos personatges.

L‘any 1988, Dagoll Dagom, una companiya de teatre catalana, va fer l’adapatació d’aquesta obra d’Àngel Guimerà a musical. Es va editar un CD de l’obra.

He escollit el tema ” Mar i Cel ” perquè em sembla que els matrimonis difícils entre musulmans i cristians segueixen sent d’actualitat avui dia. De fet, pertanyen a dos mons diferents i la cultura no és la mateixa. No obstant això, per a mi encara és possible perquè l’amor és el més fort, és el més important, només hem de mostrar respecte mutu per la religió de l’altre abans del matrimoni i després de tot.

Què en penses tu ?