L’Alguer: la Barceloneta sarda

Poca gent que no sigui catalanoparlant ho sap: hi ha una ciutat catalana a Itàlia. Es diu l’Alguer. Aquesta petita ciutat, d’uns quaranta mil habitants, es situa més concretament al nord-oest de l’illa de Sardenya.

L’Alguer és una ciutat que, ja des del primer moment que es trepitja, atrau a tothom per la bellesa de la seua arquitectura: una ciutat medieval a la vora de la mar. Jo, que conec la ciutat, trobe que la seua atmosfera és única i singular, i que no hi ha altres ciutats comparables a la resta de l’illa.

Tradicions i cultura catalanes

La llengua

Es diu que arribar a l’Alguer i escoltar l’alguerès és com fer un viatge en el temps, ja que és el català que es parlava a la Península segles enrere. Seria com escoltar la llengua de Cervantes per a un castellà, o la llengua de Dant per a un italià. Aquest fet s’explica per la seua llunyania respecte als Països Catalans. El perill de desaparició d’aquest dialecte és alt, sobretot per la política de difusió de l’italià i per la distància d’aquesta illa lingüística de la resta de territoris catalans.

Tanmateix, últimament s’hi han establert institucions públiques i privades i s’han creat diverses iniciatives per promoure l’ús i la difusió d’aquest preat dialecte català.

El cant de la Sibil·la

Aquest cant religiós d’origen català es conserva en pocs indrets dels Països Catalans, però a l’Alguer mai no s’ha interromput  la seua transmissió i encara es pot escoltar cada Nadal. Profetitza l’arribada del Redemptor i, alhora, del judici final.

Cap d’Any

El Cap d’Any aquí té un sabor molt català. Aquest esdeveniment no només atrau  gent de l’illa sinó també d’altres països d’Europa. Els nombrosos concerts, la gastronomia i els focs d’artifici ben presents durant la nit, converteixen l’Alguer en un indret màgic per passar-hi el Cap d’Any.

…I molta festa!!

L’Alguer és una de les destinacions que cal tenir en compte si volem unes vacances relaxants a la vora de la mar. Si tenim ganes de passar unes vacances divertides, l’Alguer és una ciutat molt viva, amb nombroses discoteques, terrasses i bars que animen l’ambient de dia i de nit. I no cal dir que les platges són paradisíaques…

Les vacances d’última hora són les millors !

Era el 7 de juliol de 2009. Era el gran dia!

La meva amiga Camille i jo havíem aprovat el nostre batxillerat, una prova que ens permet accedir a l’educació superior! Era una bona noticia, estàvem encantades. Però no podíem celebrar aquest esdeveniment com volíem!

De fet, a partir del dia següent començàvem la nostra feina d’estiu en un supermercat com a caixeres durant els dos mesos de les vacances.

Aquests dos mesos foren llargs, avorrits, penibles. Més encara perquè les úniques tardes que teníem no feia bon temps.

L’últim dia del nostre contracte, a la sala de descans, la Camille va llançar una idea de geni. Ens allotgem una setmana i dos dies abans que les classes comencin. No era massa tard per anar de vacances! No obstant això, teníem dos dies per trobar el nostre destí.

Aquella mateixa tarda, després d’una extensa investigació, reservàvem les nostres vacances al Club Cala Romani. L’hotel és a 5 minuts de la platja de Cales de Mallorca, a la costa est de Mallorca. Era el lloc ideal per a vacances entre noies: «SEA, SEX AND SUN».

El dilluns al matí, a dos quarts de set, érem a l’aeroport de Charleroi, a punt d’embarcar. Teníem dues hores en avió. Era la primera vegada que la meva amiga estava en un avió, estava ansiosa. Pel que fa a mi, tenia molta presa per començar les vacances. Quan vam arribar, ens vam quedar fascinades per l’esplendor del paisatge.

 

La calor era sufocant. L’hotel era preciós. Tenia tres piscines, un bar, una discoteca…
El nostre allotjament estava equipat amb una televisió, un bany, un balcó, un llit per a dues persones i un mirall gegantesc, element indispensable per contemplar el nostre bronzejat.

Era el paradís. No va ser: metro/feina/llitet, sinó piscina/bronzejat/gelat!

De tant en tant anàvem a Cales de Mallorca, una preciosa cala on l’aigua era més blava que el cel.

Al Club, moltes activitats com el tennis o el voleibol van ser organitzades per l’equip d’animació, que era molt agradable!

Les nostres tardes les vam passar al centre o a l’hotel, on l’ambient era genial.

Al lloc, havíem conegut la Laetitia i la Marion, noies moltes agradables que venien del nord de França també.

Aquestes vacances seran inoblidables! El retorn a França va ser difícil, sobretot perquè el dia següent tornàvem a l’escola: una tornada a la realitat una mica dura!

Quatre noies a Marràqueix

Tot va començar el diumenge 22 de gener. Arribades a l’aeroport, vam trobar una sèrie de taxis en fila; tots intentant convèncer-nos de pujar al seu. Al final, vam trobar-nos en un cotxe en què hi havia quatre persones darrere i dues davant, jo pensava que això només podia passar a les pel·lícules… però m’havia equivocat. Finalment, vam arribar a la plaça principal de Marràqueix: Jamaa el Fna.

Però encara havíem de trobar l’hotel: encara una altra aventura. Vam perdre’ns durant una hora abans de conèixer un noi d’allà que va acceptar ajudar-nos. Amb la seva ajuda, vam arribar a l’hotel. Com que teníem por, ni tan sols vam preguntar-li el nom. A partir d’aquest moment, aquest noi serà anomenat “xandall vermell” – és el que portava aquella tarda – . Vam dormir molt bé, afortunadament!

Al dia següent, vam anar a l’oficina de turisme. Allà, un guia va proposar-nos els seus serveis sense que ho demanéssim. Solament vam haver de pagar 10 euros per tot el dia. Llavors, no vam dubtar. El guia es deia Mehdi i ens va fer visitar molt. A meitat del dia, vam trobar-nos en un taller de mocadors que ens vam emprovar;  la prova:

Després, vam visitar els Jardins Majorelle, un indret magnífic creat per Jacques Majorelle l’any 1947. Va morir l’any 1962 i l’any 1980, Yves Saint Laurent i Pierre Bergé el van comprar per a restaurar-lo. Ara, des de la mort d’ Yves Saint Laurent, hi ha un memorial.

Al dia següent, vam fer una excursió per les valls de l’Orika. Va ser molt agradable però una mica dur, vam pujar 1.700 metres d’altitud. Portava sandàlies, llavors vaig tenir els peus mullats tot el dia. Ara estic constipada… Però valia la pena :)!

A la tarda, ens vam recuperar sopant al restaurant, era molt agradable i barat, vam riure molt, la prova:

I al dia següent, tornada a la realitat: la universitat.

La meva experiència de Sant Jordi

L’abril de 2011, vaig passar una setmana de vacances a Lloret de Mar, a la Costa Brava.

 

En aquesta ciutat vaig assistir per primera vegada a una celebració del dia de Sant Jordi. Només hi havia gent que venia llibres i roses però era molt agradable. Tot passava davant de l’ajuntament de Lloret de Mar.

 

Hi havia estands amb molts llibres, molts punts de llibre per celebrar Sant Jordi i Lloret de Mar i roses, és clar.

 

Una jornada perfecta per als enamorats dels llibres i per als enamorats simplement.

Em va agradar molt aquest dia, perquè era un dia magnífic: el sol estava present, el mar estava molt tranquil i tot just al costat de l’ajuntament, la gent era molt simpàtica i, el més important per a mi, hi havia un munt de llibres en català i en espanyol. En vaig comprar molts aquell dia i a molt bon preu!

Realment va ser una jornada extraordinària que m’agradaria viure de nou.

Aquest any espero anar a Barcelona el 23 d’abril per poder veure més activitats pròpies de Sant Jordi, per poder comparar diverses celebracions de la mateixa festa i sobretot per poder comprar encara més llibres en català i en espanyol!

Veniu a València, xe, collons!

No és per fer publicitat “barata” de la meua ciutat, però he dir que és veritat que València mereix diverses visites.

Anem per parts. Si el que voleu és simplement passar-vos-ho “de puta mare”, València és una opció perfecta. Hi ha un fum de locals, bars o terrasses per sortir de gresca. I no us oblideu tastar l’aigua de València!

Si més aviat preferiu conèixer la riquesa arquitectònica de la ciutat i els seus monuments, de segur que no us faltaran alternatives. Només cal fer un passeig pels carrerons del barri del Carme i meravellar-se amb els seus palaus, places i bonics racons. No us podeu perdre la catedral de la ciutat, el Mercat Central o la Llotja de la Seda, que és, a més a més, monument declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

I per complementar la visita cultural, res millor que visitar els nombrosos museus que ens ofereix la ciutat: el Museu d’Història de València, l’Almoina, el Museu Faller i, sobretot, el fantàstic museu de Belles Arts, que per si no fos prou, és gratuït!

Si teniu ganes de relaxar-vos entre tant d’estrès urbà, us aniria bé fer un passeig pel pulmó verd de la ciutat: el Jardí del Túria. D’espai no us en faltarà, ja que fa 10 quilòmetres de llargària! I, naturalment, si fa bon temps (sigui el període que sigui), podeu anar a la platja de les Arenes. No és el Carib, però no està gens malament!

I per als amants del “shopping” el centre de València està ple de botigues de tot tipus. Des de les més convencionals al carrer Joan d’Austria, al centre de la ciutat, fins a les més tradicionals, com les que podeu trobar al Mercat Central o a la plaça Redona.

Tanmateix, seria ideal que combinésseu totes aquestes opcions i fésseu una mica de tot. Caldria, això sí, més d’un cap de setmana.

Us esperem a València!!

Un viatge a Barcelona?

Un viatge a Barcelona?

Com se sap, Barcelona és una ciutat molt turística a Europa. També se sol dir que aquesta ciutat és europea a causa del nombre de turistes europeus que hi van de vacances o per a treballar. 

Per què és Barcelona una ciutat molt interessant  per visitar durant les vacances? 

Primer, si un entén la paraula “vacances” com un sinònim de descansar, Barcelona és coneguda per les seves platges, on es pot jugar al futbol o al voleibol, prendre el sol xerrant amb els amics. 

Al contrari, hi ha turistes que van de vacances per a descobrir el paisatge, caminar, fer excursions… Per a aquests Barcelona també és perfecta, ja que la gent pot anar a la muntanya, per exemple a la famosa muntanya de Montserrat. Per a anar-hi, s’ha d’agafar el tren de rodalia, i després es pot pujar amb el telefèric o amb el funicular. Una vegada  dalt, el turista no es penedirà de la seva decisió quan vegi els relleus muntanyencs. 

D’altra banda, és molt conegut que Barcelona és una ciutat cultural, on es pot visitar museus, per exemple els museus que tracten de les obres de Gaudí, la casa Batlló, la Pedrera, que va dissenyar ell mateix, el museu d’Història de Catalunya, el museu Dalí (que és a Figueres, més al nord de Catalunya.). I per als més esportistes, el museu del Barça, al Camp Nou. 

D’altra banda, està molt bé passejar pels carrers, veure l’arquitectura de Barcelona, és a dir, veure  la Sagrada Família, passar davant de Palau de la música (és molt aconsellat entrar dintre, una meravella!), o anar al barri Gòtic, veure la catedral, els petits carrers, beure una canya amb tapes de calamars a la romana… :), sense oblidar-se de baixar per la Rambla fins al port i veure l’estàtua de Cristòfor Colom abans de descansar a la platja. 

Hi ha una gran quantitat de coses per fer en aquesta ciutat, hi ha de tot per a gent diferent: art, sortides, de dia o de nit, sense oblidar els bars, com l’Ovella Negra (una espècie de taverna, molt bonica), el Grucho, un bar de “chupitos”! 

De dia, de nit, per a visitar, descansar, passejar, anar de festa: Barcelona és una ciutat completa que cal visitar, o una ciutat d’adopció on viure, estudiar (la Universitat de Barcelona a la plaça de la Universitat és increïblement bonica, amb una arquitectura meravellosa, un petit parc…).

Tampoc cal oblidar la gent catalana, i per als més curiosos, descobrir la llengua catalana i conèixer més la gent i la seva cultura. 

Què me’n dieu del pròxim viatge??

Per què m’agrada tant la pel·lícula Into the Wild

Quan vaig veure aquesta pel·lícula havia fet un viatge inoblidable, més precisament, era un viatge a Israel, que m’havia fet descobrir que m’agradava viatjar, i al mateix temps vaig descobrir la utilitat de les llengües per a la comunicació. El que vull dir és que la meva sensació era una cosa així: Ah, sí, ara sóc aquí, al nord de França, que bé !  No! M’havia agradat molt el viatge, sobretot després de l’experiència.

En aquell moment, vaig trobar el DVD de la pel·lícula Into the wild (pel·lícula del Sean Penn), que encara no havia vist. Doncs vaig veure la pel·lícula.

                                               

És la història d’un home jove que no continua els seus estudis per partir, per viatjar sense objectiu precís. Així, Christopher McCandless (el personatge principal) coneix gent diferent, i aquestes trobades permeten la seva evolució.

La història està basada en fets real, i em sembla que és una idea que fa que el públic miri de manera diferent la pel·lícula. Hi ha més emocions en les aventures de Christopher perquè no és una narració fictícia. Abans de la pel·lícula, existia un llibre que tractava de l‘experiència d’aquest jove. I ara, hi ha una anècdota: després de llegir el llibre, Sean Penn va decidir realitzar la pel·lícula, però va haver d’esperar deu anys més o menys perquè no tenia l’autorització dels pares del jove.

Into the Wild

 M’agrada la relació que té el personatge principal amb la natura, el fet del retorn a l’origen.

També hi ha el fet de viatjar sol, que dóna una llibertat més gran, i penso que la seva voluntat és únicament viure, i no fer el que la societat vol que faci. Està desconnectat del món, i fa el que és necessari per a l’evolució del seu ésser.

Segurament el seu caràcter contra les normes va seduir-me molt. Està contra la societat de consum, i és en aquest punt que comença la història.

Penso que una pel·lícula de vegades pot fer canviar la gent d’idees.

La persona que mira aquesta pel·lícula pot tenir ganes d’anar fins a tots els seus somnis.

La música és molt agradable d’escoltar, i és una manera de viatjar. Els títols de les cançons marquen els canvis que experimenta la gent dintre de la història. I sobretot, m’encanta la sonoritat.

Més que res, Into the wild parla d’una persona que vol trobar la seva identitat i no sap on és en la seva vida.

Segurament per a mi aquesta pel·lícula és una de les que m’han fet avançar en la meva vida.

Les meves primeres vacances a l’estranger : Mallorca !

 

    Fa dos anys vaig passar les primeres vacances a l’estranger. També era la primera vegada que viatjava amb el meu xicot. Vam agafar l’avió a París (després del bus, el metro i el TGV) en direcció de l’aeroport de Palma de Mallorca. Era la primera vegada que agafava l’avió i durant el viatge hi va haver turbulències ! Afortunadament, vam arribar a l’illa sense problemes i durant el viatge de dues hores en bus, vam poder gaudir d’un paisatge increïble : palmeres i sol. En una paraula, la naturalesa, res més.

    Vam viure durant una setmana en un hotel a prop de Manacor i de la Cala Romàntica. No podia somiar res millor com a primeres vacances ! Tota la setmana vam anar a la platja, que es situava a 800 metres del club, i cada vegada rèiem de les plantes estranyes que hi havia, com les palmeres que unes vegades eren altes i primes i d’altres baixes i grosses. També gaudíem de les cases molt riques que hi havia als penya-segats que dominaven el mar. Un matí vam anar a Porto Cristo en un petit tren turístic i vam comprar regals per a la família. Porto Cristo és una petita ciutat molt típica, tranquil·la i maca.

    L’últim dia, vam fer una sortida al mar i vam prendre el vaixell a Palma de Mallorca que és tot el contrari de Porto Cristo perquè és una gran ciutat molt turística, mentre que Porto Cristo no té res de turístic i és petita. Palma és la ciutat més turística de l’illa i em sembla que és una de les úniques ciutats realment desenvolupades de l’illa. Aquest dia en vaixell va ser el millor de les nostres vacances. Feia molta calor i vam fer una parada en un rierol durant algunes hores per poder nedar. Era meravellós ! Vam menjar una paella típicament espanyola i beure una sangria molt bona. De postres vam menjar una especialitat de l’illa de Mallorca : una ensaïmada amb cabell d’àngel. Era una mica estrany com a pastís…

    En tot cas, les meves vacances a Mallorca van ser molt relaxants i vaig tornar a França amb el cap ple de records !

UN BON RECORD DE VACANCES?

 

Pel meu aniversari i el del meu xicot, els nostres pares van decidir regalar-nos  un viatge a Barcelona. Al principi, vam estar contents, però després, vaig veure que les dates corresponien amb les dates de recuperació del segon semestre.

Aquest va ser el primer episodi d’una llarga successió. Amb tot això vaig estar nerviosa fins als resultats. Quan vaig veure que no havia d’anar a aquestes recuperacions, vaig pensar que era la fi d’aquest episodi… però no!

La meva mare va conduir-nos a l’aeroport. Estàvem molt contents abans de veure que no era l’aeroport correcte! La meva mare va conduir-nos a l’altre però era massa tard. Vam veure el nostre avió marxar. Vaig plorar tota la tornada. Els meus pares van comprar-nos uns altres bitllets per l’endemà.

Una vegada a l’avió, ens van ajudar molt, i més quan vam arribar a l’hotel. Tot el viatge va anar molt bé… Les meves primers vacances amb el meu xicot!!!  Però com que tota bona cosa té una fi, vam haver de tornar a casa nostra. Per estar segurs d’arribar a l’hora a l’aeroport, per culpa de tots aquests esdeveniments, vam decidir anar-nos-en 3 hores abans del vol. Quan em vaig presentar per a registrar els nostres bagatges, la dona va dir que hi havia un problema. Al principi pensava que era una broma, però no! Com que no vam utilitzar el bitllet d’anada, no vam poder utilitzar el bitllet de tornada.  Em va dir que havíem de comprar 2 nous bitllets… 2 del principi + 2 nous per anar +  2 del principi per a tornar + 2 nous per tornar… 8 bitllets comptat i debatut per a 2 persones!

El bitllet que em va vendre era per anar a París. Una vegada a París, el pare del meu xicot ens va anar a buscar.

Quan vam tornar a casa, tota la nostra família ens deia «els viatgers».

Quins records!

Si vols riure, anem al Marroc el pròxim estiu!!!

Un cap de setmana per canviar d’ambient

Durant l’estiu, per relaxar-me després dels exàmens, vaig passar un cap de setmana al Principat d’Andorra amb els meus amics. Hi vaig descobrir un país no gaire diferent de la tradició catalana de Barcelona.

Andorra té moltes diferències de França a tots els nivells. Des d’un primer punt de vist, a nivell geogràfic, és un país petit situat a la frontera entre França i Espanya; a prop de Catalunya. Es travessa solament en una hora i mitja amb cotxe. Però els paisatges són molts macos: es poden veure les muntanyes d’un costat i de l’altre, una ciutat tan animada com les altres, com per exemple Lille. I a més, la roba és més barata que a França, per tant vaig gastar sense mesura!!

Després, la gent es molt acollidora i dinàmica. Vaig viure dos dies a casa d’una família andorrana, que parlava únicament català, perquè és la llengua oficial. Al principi va ser una mica difícil entendre’ns, però a poc a poc, va resultar una cosa natural.

A diferència de la tradició francesa, els andorrans mengen massa tard, i jo tinc el costum de menjar a les vuit del vespre. El que m’agrada molt és que la gent no està tan estressada com a França.

Per tant, recomano visitar aquest país, on es viu molt bé. Tothom pot trobar el seu paradís, tant si és esportista (hi ha l’esquí, la marxa per la muntanya), apassionat pels cotxes esportius, o més aviat una persona estressada que té necessitat de relaxar-se, ja que hi ha Caldea, el centre termolúdic més gran d’Europa, per fer evaporar els problemes de la vida.