Avui

 

És el matí, em desperto amb el sol

Em consola, em recorda qui sóc.

És el matí, em desperto tot sol

Me’n vaig a la uni, m’agrada aquest lloc.

 

El nostre camí, que aquí hem de triar

Romandre a la vora, o agafar l’autopista

Dolors d’avui faran l’alegria de demà

I demà, demà es mantindrà la nostàlgia,

 

Però avui, avui busquem

I avui, avui busquem aquestes respostes.

 

Sóc un vampir que viu a la nit

Em canso quan el sol està al zenit.

Set de coneixement, del temps tinc por

De les obligacions no puc fugir, del tempo tampoc.

 

Perquè avui, avui busquem

Perquè avui, avui busquem, aquestes respostes.

Avui busquem, avui busquem, avui

Avui busquem, avui busquem, avui…

 

Voldria escapar, veure el meu futur

Escriure el meu nom en aquest cel pur.

Sé que un dia tindré la meva resposta

I si tu no em creus, no passa res, aposta!

 

Però avui, avui busquem

I avui, avui busquem, aquestes respostes.

 

Alexis.

Harmonia

________________________________________________________

Estudiants estudiant, junts en un amfiteatre sense finestró,

Els cervells estan cantant, del bolígraf se’n sent el so,

Dels peus, un ritme interessant, el professor bufa al micro,

I la llum, tots estan buscant, dintre d’aquesta cançó.

Assegut en estat d’alerta, la guerra del coneixement comença

Aquesta que a la pau ens portarà, fins a l’èxit i a la seva recompensa

Una ploma cau,

_____.______Una altra,

_______________.____Una altra,

_________________.__________Una campana sobre el sòl,

Al compositor li sap greu,

______________.____Té gana,

______________._________Buit el seu estómac està,

___________________.______________________Menjar i prou, vol.

Les fulles es mouen entre els músics, tantes mans sorolloses amb llapis,

En aquest lloc tots semblen amics, la música calma l’ànima i els nervis.

El mestre pren el paper de director, i construeix aquesta dolça harmonia,

Es produeix un cant seductor, impossible resistir a l’atractiu d’aquesta polifonia.

Assegut en estat d’alerta, la guerra del coneixement continuarà

Aquesta que a la pau ens portarà, fins a l’èxit i a la seva recompensa.

De l’estoig melodiós,

______.______Cau una goma,

______________________Una altra,

___________.________________I les cremalleres en la seva simfonia,

Pertanyen totes als instruments de l’orquestra de la cultura.

Alexis LONCQ.

________________________________________________________

Velocitat

Enmig de la universitat, assegut en un banc,
El temps ja no és assolellat, és el retorn del cel blanc.
Però el ritme s’està accelerant, com els batecs d’un cor.
I als ulls de cada estudiant, es pot veure aquest fulgor.

Tots prenen diferents camins, a la recerca d’aprenentatge,
I s’entesten a treballar fins que prenen l’èxit com a ostatge.
En aquesta massa no puc distingir, ni els mestres ni els alumnes,
I del temps tothom sembla fugir, tots guiats per l’estrès.

Jo espectador, no puc curar, aquesta manca de “carpe diem”,
Perquè gaudir de cada dia, és el que nosaltres necessitem.
Volem a tota velocitat, llavors nedem sense respirar,
Galopem amb ingenuïtat, en prats que no tenim temps per estimar.

Enmig de la universitat, assegut en un banc,
El temps ja no és assolellat, és el retorn del cel blanc.
Anem a relaxar-nos, hi ha llocs per seure i parlar,
Prenguem un cafè o dos, la vida és bella: visquem-la!

Alexis L.