Arxius | Diversos RSS feed for this section

I un dia, vaig decidir estudiar català…

15 abr.

Quan vaig entrar a la universitat, vaig decidir deixar l’anglès i estudiar català com a segona llengua. Al principi, vaig fer això perquè volia viatjar a Espanya quan fos gran i la gent m’havia dit que el català era la segona llengua parlada a Espanya. I per això creia que el català i el castellà eren gairebé la maitexa llengua. Ui! Quin error! Les primeres setmanes de català van ser molt difícils perquè no era el que pensava. Resultava que el català era una barreja entre el castellà i el francès, que no sabia res de la cultura catalana ni tampoc dels llocs on es parlava… A més a més, érem una classe de més de 30 persones i era complicat aprendre una nova llengua amb dues hores per setmana en un soroll constant…

Però a poc a poc, el català em va agradar perquè la professora feia activitats a l’oral, ens ensenyava la llengua d’una manera divertida i fàcil d’entendre. Vaig provar el primer any i a segon curs vam fer coses molts interessants: exposicions, conferències amb autors, i cada setmana un episodi d’una sèrie catalana per mirar. El fet que parlàvem molt, i que era un curs dinàmic ens va permetre evolucionar i aprendre ràpidament. Finalment, vaig passar a l’últim curs de català i com que érem només vuit persones, les classes han sigut molt boniques. Hem conegut el poeta Iban L.Llop, hem creat un bloc amb la nostra classe i les persones de segon nivell, hem fet teatre amb els amics – resulta que ha sigut molt divertit! – i també he decidit convalidar el meu nivell gràcies a un certificat de llengua catalana, per tenir una cosa més en el meu CV i també perquè potser em servirà en la meva vida futura.

 

Tot això per dir que no em penedeixo d’haver escollit estudiar català a la universitat. Ha estat una descoberta inesperada, tant per la professora que és una persona molt agradable i humana, com per la llengua en si mateixa. Gràcies per tot, Rosó!

 

La biblioteca-: lloc de treball o lloc de trobada-?

15 abr.

 

Avui som el 21 d’abril del 2011, són les quatre de la tarda i acabo d’acabar les classes. Els exàmens tenen lloc d’aquí uns dies. He decidit anar a la biblioteca per estudiar les dues assignatures que em falten, sense dubte les més importants.

Una vegada a la biblioteca, m’assec i començo a estudiar intentant concentrar-me. Al principi, tot ha anat molt bé però al cap d’una estona, he sentit algú mocar-se. M’he dit que era normal mocar-se, no presto atenció i prossegueixo amb l’estudi. Després, una persona es torna a trobar amb aquesta persona i es posen a xiuxiuejar. Intento sense èxit quedar-me concentrat però esdevenen insuportables. Aleshores, decideixo canviar de lloc i abans d’asseure’m, faig un cop d’ull al meu voltant assegurant-me que ningú em pot molestar de nou.

Aquesta vegada el silenci i la concentració hi són. Una hora més tard, faig una pausa i veig una noia que ve cap a mi. Estava convençut de conèixer-la, em recordava algú. Era la Sarah. En veure’m, em somriu, em saluda i comença a explicar-me les seves novetats.

A continuació, s’asseu a la meva taula i jo no puc dir que no. En aquest moment, estava segur que la nostra conversa havia de durar molt de temps perquè feia dos anys que no ens vèiem. A més, eren les cinc i encara no havia avançat en les revisions com previst. Hem parlat una mica de tot durant més de dues hores.

Finalment, ha decidit anar-se. Per fi podia revisar tranquil·lament. D’altra banda, hi havia cada cop menys alumnes. En realitat, els alumnes marxaven perquè la biblioteca estava a punt de tancar les seves portes.

Una tarda perduda i les revisions són llunys d’estar acabades. En resum, la biblioteca no és el lloc ideal per treballar, sobretot en període d’exàmens.

 

 

Immòbil en les urpes de la meva pròpia incertesa

7 abr.

(PROSA)

Jo, que fujo del temps que em persegueix, perquè em segueix, com un ésser satànic que gaudeix de veure’m així témer el futur, de veure’m bullir així en la meva fuga. Començo a entendre-ho, i a sorprendre’m a mi mateix perquè veig que el futur no és més que una hipòtesi que ni tan sols es pot abraçar amb la punta dels dits. I davant del futur incert, davant del temps oportunista, espero i em pregunto, com si jo ja no fos amo de la meva pròpia existència, com si la meva imaginació ja no pogués obtenir la força suficient per continuar amb la creació d’il·lusions, de miratges. Aquest desert de la desesperació. Aquest oceà que gruny contra el meu cos cansat i inert. Immòbil en les urpes de la meva pròpia incertesa, espero.

Estic buscant una sortida. Busco el meu destí, i busco qui el va escriure, el que es permet fer durar aquest suspens que no sempre és suportable. I ell se’n riu. Ell riu. Riu!

 

Riu bé, petit ignorant, riu de les meves hipòtesis i dels meus dubtes! Riu bé, perquè vindrà el dia en què et mostraré que només ets una ombra, un titella que puc controlar. Seré l’amo del meu destí, contra la teva decepció, quan el meu èxit es reflectirà en el teu fracàs, tu, el temps impalpable!

Si t’estic defugint, és per tirar endavant, per evitar-te de la millor manera. Jo, que faré servir els talons d’Hermes per precedir-te. Perquè mai més no tindràs control sobre mi. Vine! Lluitem, a veure qui de nosaltres dos guanyarà! Vine, perquè no sé qui de nosaltres és el més fort, però sé qui és el més audaç!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Jo, que veia la vida en blanc i negre, en silenci, assegut damunt les meves esperances. Ara veig un bell color. I el meu cor batega al ritme de la música ensordidora. Aquest temps tan ràpid i insolent que em fa marejar. Estic perdut davant la bellesa d’aquest nou color que recobreix tota la meva vida d’una primera capa. He de netejar les meves parets? O deixar-les així? Segueixo vagant en l’espai-temps sense ser capaç de caminar en línia recta, sense poder caminar. Immòbil en les urpes de la meva pròpia incertesa.

 

La vida només es limita a un somriure. Una sentència. Una paraula. Una mirada. Un pensament. Una veu. Una silueta. Una correspondència. Un intercanvi. Una assemblea. D’una combinació d’elements.
Ai no! El temps no s’havia aturat. Al contrari, s’està accelerant més i més.

I nosaltres, els estudiants al final de la llicenciatura, ja tenim els ulls posats molt enllà.

 

«Where were you, when everything was falling apart?»
Construeixo el que ningú no va a construir per a mi. I un dia, temps insolent, t’ho mostraré!

I vosaltres, sortiu dels meus ulls, en lloc de rovellar-me els nervis!

Com és una sagrada família?

7 abr.

Aquest any hem de veure, per al curs de català, la sèrie La Sagrada Família de Dagoll Dagom, que és molt recent. La sèrie està ambientada a Barcelona, per això, es titula Sagrada Família, que fa referència a la famosa basílica d’aquesta ciutat. Però el títol també es relaciona amb el contingut de la sèrie. En efecte, tracta de les relacions i dels conflictes familiars, de la feina, de les parelles, etc. Són temes de la vida quotidiana i sobretot relacionats amb la família.

La nostra sagrada família és la familia Garcés, que inclou els personatges següents:

–    El Pau: és el pare i és director de la seva autoescola, on dóna també classes de conducció. Es un apassionat dels animal i per això li agrada mirar documentals sobre animals.


–    La Remei: és la mare i treballa en un gabinet de mediació on fa de mediadora, però abans treballava amb el seu marit a l’autoescola com a secretària. A la feina, com a casa, la Remei sempre intenta resoldre els conflictes i trobar-hi solució.


–    La Janis: és la filla gran de la família. Ella diu que treballa com a «public relations» però en realitat no treballa i es passa el temps al telèfon o surt amb amics. És una noia molt superficial que és autoritària i poc simpàtica amb els seus xicots.


–    L’Ivan: és el fill mitjà. Treballa amb el seu xicot, l’Eduard, que és propietari d’un bar-restaurant. Viuen junts i tenen el projecte d’adoptar un nen.


–    El Joel: és el fill petit. Va a l’escola i és un nen molt intel•ligent. La Remei no sap si és realment el fill del Pau…


–    El Quim: és el germà de la Remei. Treballa amb el Pau a l’autoescola on fa de professor de teòrica. No és un home segur de si mateix i li costa parlar amb les dones.


–    La Fina: és l’àvia dels nens i la mare del Pau. És una dona molt conservadora que té un discurs moralitzador. Li agrada ocupar-se dels assumptes dels altres i fer safareig.

–    El Rafael: és l’avi dels nens i el pare de la Remei. Viu amb tota la família. És un home bastant discret.

També hi ha altres personatges, com els col•legues de feina de la Remei i del Pau, o també membres  llunyans de la família.

Els episodis són bastant independents; tanmateix , en cada episodi existeix una relació entre la situació familiar i el conflicte que tenen les persones que van al gabinet de mediació. Així, hi ha dues històries paral•leles. I, en general, la Remei intenta resoldre els seus problemes tant familiars com de feina, la qual cosa no funciona bé. Gairebé tots els episodis tenen un títol d’animal, com per exemple “Aus migratòries”. Aquesta característica fa referència a la passió d’en Pau, que sempre estableix una relació entre el comportament animal i el comportament humà.

A mi m’agrada molt aquesta sèrie perquè és graciosa i a vegades em reconec en alguns casos. Penso que és una bona sèrie per divertir-se i riure. No tinc realment un personatge preferit perquè són tots únics i tenen les seves originalitats. El que m’agrada és que és una família unida a pesar dels problemes. Per a mi, a La Sagrada Família  li va molt bé el seu títol!

Us aconsello mirar aquesta sèrie!

http://www.tv3.cat/lasagradafamilia

Quatre noies a Marràqueix

9 març

Tot va començar el diumenge 22 de gener. Arribades a l’aeroport, vam trobar una sèrie de taxis en fila; tots intentant convèncer-nos de pujar al seu. Al final, vam trobar-nos en un cotxe en què hi havia quatre persones darrere i dues davant, jo pensava que això només podia passar a les pel·lícules… però m’havia equivocat. Finalment, vam arribar a la plaça principal de Marràqueix: Jamaa el Fna.

Image

Però encara havíem de trobar l’hotel: encara una altra aventura. Vam perdre’ns durant una hora abans de conèixer un noi d’allà que va acceptar ajudar-nos. Amb la seva ajuda, vam arribar a l’hotel. Com que teníem por, ni tan sols vam preguntar-li el nom. A partir d’aquest moment, aquest noi serà anomenat “xandall vermell” – és el que portava aquella tarda – . Vam dormir molt bé, afortunadament!

Al dia següent, vam anar a l’oficina de turisme. Allà, un guia va proposar-nos els seus serveis sense que ho demanéssim. Solament vam haver de pagar 10 euros per tot el dia. Llavors, no vam dubtar. El guia es deia Mehdi i ens va fer visitar molt. A meitat del dia, vam trobar-nos en un taller de mocadors que ens vam emprovar;  la prova:

Image

Després, vam visitar els Jardins Majorelle, un indret magnífic creat per Jacques Majorelle l’any 1947. Va morir l’any 1962 i l’any 1980, Yves Saint Laurent i Pierre Bergé el van comprar per a restaurar-lo. Ara, des de la mort d’ Yves Saint Laurent, hi ha un memorial.

Image

Image

Al dia següent, vam fer una excursió per les valls de l’Orika. Va ser molt agradable però una mica dur, vam pujar 1.700 metres d’altitud. Portava sandàlies, llavors vaig tenir els peus mullats tot el dia. Ara estic constipada… Però valia la pena :)!

Image

Image

Image

A la tarda, ens vam recuperar sopant al restaurant, era molt agradable i barat, vam riure molt, la prova:

Image

I al dia següent, tornada a la realitat: la universitat.

Image

Els esdeveniments de català per a aquest any

28 gen.

Aquest any, com tots els anys, hi haurà la Jornada de portes obertes de la Universitat de Lille 3 el 28 de gener del 2012. Per a aquest esdeveniment, alguns alumnes poden explicar ambla Rosó en que consisteixen els cursos de català, el que fem durant tot l’any. Si vols participar en aquesta jornada de portes obertes, pots enviar un correu electrònic ala Rosó(és possible fer només algunes hores si no pots fer tota la jornada).

Però aquest no és l’únic esdeveniment previst per al català. Cada any, hi ha un festival de llengües, però aquest any, com que no n’hi ha, farem una “jornada catalana” en la qual podem fer un partit de futbol, cuinar plats catalans, cantar en català, aprendre a ballar sardanes, i si tens altres idees, pots escriure-les per a veure si podem realitzar-les.

Per el partit de futbol, l’Alexis organitzarà els equips amb el Yassin. Tothom pot participar-hi: els alumnes actuals, els antics alumnes, els catalans, els francesos, els nois, les noies, i també la professora! Si vols jugar, has de dir-ho a l’Alexis o al Yassin.

De moment, no hi ha data fixa però es una bona manera de descobrir o de fer descobrir el català i de passar una bona estona tots junts.

Hi ha també un altre esdeveniment (d’assistència obligatòria) que és un taller de poesia amb la presència d’un poeta : Iban Leon Llop. El 6 de febrer del 2012, des de les 4 fins a les 7 del vespre, Iban Leon Llop, presentarà els seus poemes i nosaltres llegirem els nostres.

A aquestes esdeveniments, pots afegir els certificats de llengua catalana! Si t’interessa, pots demanar les informacions a la Rosó per saber quin nivell escollir i quan són les dates.

Quin programa! 


Les armes de la dona

28 nov.

Diuen que una dona armada pot arribar a ser molt perillosa, això sí, depèn de les “armes” a què ens referim… Pel que a mi respecta, una pistola no té gens de glamour, així que us hauré de confessar tots, bé quasi tots, els trucs que ha de seguir una dona del segle XXI per a anar ben armada.
Totes sabem que el més important és la imatge que donem als altres (de la personalitat ja en parlarem però us avise que això és una cosa sense remei) i per a aconseguir/mantenir aquesta imatge s’ha de tenir molt en compte la moda que regeix al moment.
Sí, xiques, ho sent però això d’anar a comprar el pa en pijama o en xandall s’ha acabat! Cal tenir sempre la roba preparada, ja que en qualsevol moment et toquen a la porta i no està bé obrir feta un desastre si resulta que vas a obrir i és un fontaner guapíssim, eh? Què hi fem aleshores? Quan ja t’ha vist feta un all no hi ha remei. És per això, xiquetes meues, que us aconsello planificar la roba per a tota la setmana i tenir-la ben a mà.
Hem parlat de les ocasions en què cal vestir-se (TOTES, per si a alguna no li ha quedat clar) i ara l’important és el com vestir-se. Segurament totes teniu a casa revistes amb xiques guapíssimes i amb un estil impecable; doncs això és el que volem aconseguir: cal fixar-se bé en aquesta roba i intentar aconseguir-la el més similar possible, ja que ningú et pot dir que vas ridícula quan vesteixes com les famoses .
Una altra coseta que us volia comentar es allò del maquillatge. Estic segura de que quan sortiu els caps de setmana totes us maquilleu per a estar més guapes i lligar si es pot, però per què ho feu sols el cap de setmana? Mai està de més anar guapa, i això de lligar ho podeu fer tots els dies, us ho asseguro. Des d’aquí a mi m’agradaria proposar-vos que proveu a maquillar-vos tots els dies, és més, una dona del segle XXI no hauria de sortir mai de casa sense maquillar. Si jo ja sé que quan vas amb el temps just el que menys vols fer és maquillar-te i que estaria molt bé tenir una escopeta com la de Homer Simpson al calaix per a evitar la feina, però no us queixeu i mans a l’obra, que el maquillatge també està de moda i ja sabeu el que hem dit de la moda…
I ja per últim (de moment), el pentinat: què són eixes grenyes de bruixa amb què intentes parèixer normal? Amiga, cal pentinar-se tots els dies també, i existeixen mil varietats de pentinats que pots anar alternant un dia amb els cabells recollits i arrissats, un altre dia solts i llisos o a la inversa. Total, ets tu la que ho has de descobrir, però això sí, PENTINA’T! I quan ja et canses de tenir sempre el mateix cabell avorrit (normalment passa cada dos mesos), vés a la perruqueria i canvia de look; pots canviar l’estil de pentinat o el color. Jo personalment us anime a canviar les dues coses. Ah! I una coseta, si canvieu el color tingueu en compte la ratlla, que això de tenir els cabells rossos i una ratlla negra de quatre dits a cada banda no queda bé a totes.
Vinga, recapitulem: cal vestir-se i maquillar-se en consonància amb les famoses, és a dir, la moda que es segueix al moment i adoptar com a nou costum diari allò de maquillar-se i pentinar-se. No us demane tantes coses, veieu? Heu de pensar en el dia a dia com si sempre fos dissabte i sortir de casa a per totes (però sense vodka, eh?), ja que si seguiu el meu consell tindreu totes les “armes” a punt per si és necessari atacar a algú ;-).
Ah! I una coseta que se m’oblidava… A tot açò que hem anomenat li falten els complements! Comenceu a combinar bosses, collars, mocadors, anells, adorns per al cabell, etc. I si no sabeu massa bé com apanyar-vos-les, ja tornaré…

Benvinguts!

17 oct.

Benvinguts al nou bloc de llengua i cultura catalanes de la Université Lille 3!

L’objectiu d’aquest espai virtual és servir com a eina d’intercanvi i d’aprenentatge entre els estudiants de català llengua estrangera de la nostra universitat.

Aquest bloc serà l’aparador de les seves primeres produccions escrites i de ben segur una font d’enriquiment per a tots els que hi participem. Els autors dels articles seran, doncs, els estudiants de 2n i 3r de català de la nostra universitat.

De moment encara no hi tenim continguts,  però no ens perdeu de vista perquè no trigarem a farcir-lo!

Per als que encara no ens coneixeu, de moment us deixem l’enllaç al web de la Univerisité Charles de Gaulle – Lille 3 per tal que pugueu començar fent un tomb pel nostre campus.

Benvinguts a bord!

Rosó Gorgori Bonet