Com és una sagrada família?

Aquest any hem de veure, per al curs de català, la sèrie La Sagrada Família de Dagoll Dagom, que és molt recent. La sèrie està ambientada a Barcelona, per això, es titula Sagrada Família, que fa referència a la famosa basílica d’aquesta ciutat. Però el títol també es relaciona amb el contingut de la sèrie. En efecte, tracta de les relacions i dels conflictes familiars, de la feina, de les parelles, etc. Són temes de la vida quotidiana i sobretot relacionats amb la família.

La nostra sagrada família és la familia Garcés, que inclou els personatges següents:

–    El Pau: és el pare i és director de la seva autoescola, on dóna també classes de conducció. Es un apassionat dels animal i per això li agrada mirar documentals sobre animals.

–    La Remei: és la mare i treballa en un gabinet de mediació on fa de mediadora, però abans treballava amb el seu marit a l’autoescola com a secretària. A la feina, com a casa, la Remei sempre intenta resoldre els conflictes i trobar-hi solució.

–    La Janis: és la filla gran de la família. Ella diu que treballa com a «public relations» però en realitat no treballa i es passa el temps al telèfon o surt amb amics. És una noia molt superficial que és autoritària i poc simpàtica amb els seus xicots.

–    L’Ivan: és el fill mitjà. Treballa amb el seu xicot, l’Eduard, que és propietari d’un bar-restaurant. Viuen junts i tenen el projecte d’adoptar un nen.

–    El Joel: és el fill petit. Va a l’escola i és un nen molt intel•ligent. La Remei no sap si és realment el fill del Pau…

–    El Quim: és el germà de la Remei. Treballa amb el Pau a l’autoescola on fa de professor de teòrica. No és un home segur de si mateix i li costa parlar amb les dones.

–    La Fina: és l’àvia dels nens i la mare del Pau. És una dona molt conservadora que té un discurs moralitzador. Li agrada ocupar-se dels assumptes dels altres i fer safareig.

–    El Rafael: és l’avi dels nens i el pare de la Remei. Viu amb tota la família. És un home bastant discret.

També hi ha altres personatges, com els col•legues de feina de la Remei i del Pau, o també membres  llunyans de la família.

Els episodis són bastant independents; tanmateix , en cada episodi existeix una relació entre la situació familiar i el conflicte que tenen les persones que van al gabinet de mediació. Així, hi ha dues històries paral•leles. I, en general, la Remei intenta resoldre els seus problemes tant familiars com de feina, la qual cosa no funciona bé. Gairebé tots els episodis tenen un títol d’animal, com per exemple “Aus migratòries”. Aquesta característica fa referència a la passió d’en Pau, que sempre estableix una relació entre el comportament animal i el comportament humà.

A mi m’agrada molt aquesta sèrie perquè és graciosa i a vegades em reconec en alguns casos. Penso que és una bona sèrie per divertir-se i riure. No tinc realment un personatge preferit perquè són tots únics i tenen les seves originalitats. El que m’agrada és que és una família unida a pesar dels problemes. Per a mi, a La Sagrada Família  li va molt bé el seu títol!

Us aconsello mirar aquesta sèrie!

http://www.tv3.cat/lasagradafamilia

La meva primera pel·lícula en català

Fa alguns dies vaig mirar per primera vegada una pel·lícula sencera en català.

Vaig mirar “Pa negre”, pel·lícula realitzada per Agustí Villaronga i inspirada en la novel·la Pa negre d’Emili Teixidor.

 

Conta la història d’Andreu, un noi que viu en un petit poble de Catalunya durant els anys 1940, després de la guerra civil espanyola. Un dia l’Andreu descobreix al bosc els cadàvers d’un home i del seu fill que vivien al mateix poble que ell, i aquestes morts desperten els secrets dels habitants del poble. L’Andreu vol provar que el seu pare, acusat de ser l’assassí, és innocent.

 

L’Andreu comença a buscar la veritat per saber qui és el responsable de les morts i per això ha d’entrar al món dels adults, un món de secrets i de mentides, un món molt diferent del que coneixia abans; entrar en aquest món tindrà conseqüències greus per a ell perquè comprendrà que rés no és segur al món, que per sobreviure ha de mentir com els adults. A la fi l’Andreu canviarà molt fins esdevenir un monstre.

 

Em va agradar molt mirar aquesta pel·lícula perquè és la primera que he vist en català i sobretot perquè té una implicació històrica: en efecte, tracta d’un període molt important i dolorós per a Espanya, la guerra civil espanyola.

 

Però el més important per a mi és que la pel·lícula es centra en les conseqüències de la guerra sobre les persones, en particular sobre els nens; veiem totes les implicacions de la fi de la guerra des de la mirada d’un noi, i això per a mi és l’aspecte més important i admirable de la pel·lícula.

 

Pàgina oficial de la pel·lícula

http://www.panegre.com/

 

Per què m’agrada tant la pel·lícula Into the Wild

Quan vaig veure aquesta pel·lícula havia fet un viatge inoblidable, més precisament, era un viatge a Israel, que m’havia fet descobrir que m’agradava viatjar, i al mateix temps vaig descobrir la utilitat de les llengües per a la comunicació. El que vull dir és que la meva sensació era una cosa així: Ah, sí, ara sóc aquí, al nord de França, que bé !  No! M’havia agradat molt el viatge, sobretot després de l’experiència.

En aquell moment, vaig trobar el DVD de la pel·lícula Into the wild (pel·lícula del Sean Penn), que encara no havia vist. Doncs vaig veure la pel·lícula.

                                               

És la història d’un home jove que no continua els seus estudis per partir, per viatjar sense objectiu precís. Així, Christopher McCandless (el personatge principal) coneix gent diferent, i aquestes trobades permeten la seva evolució.

La història està basada en fets real, i em sembla que és una idea que fa que el públic miri de manera diferent la pel·lícula. Hi ha més emocions en les aventures de Christopher perquè no és una narració fictícia. Abans de la pel·lícula, existia un llibre que tractava de l‘experiència d’aquest jove. I ara, hi ha una anècdota: després de llegir el llibre, Sean Penn va decidir realitzar la pel·lícula, però va haver d’esperar deu anys més o menys perquè no tenia l’autorització dels pares del jove.

Into the Wild

 M’agrada la relació que té el personatge principal amb la natura, el fet del retorn a l’origen.

També hi ha el fet de viatjar sol, que dóna una llibertat més gran, i penso que la seva voluntat és únicament viure, i no fer el que la societat vol que faci. Està desconnectat del món, i fa el que és necessari per a l’evolució del seu ésser.

Segurament el seu caràcter contra les normes va seduir-me molt. Està contra la societat de consum, i és en aquest punt que comença la història.

Penso que una pel·lícula de vegades pot fer canviar la gent d’idees.

La persona que mira aquesta pel·lícula pot tenir ganes d’anar fins a tots els seus somnis.

La música és molt agradable d’escoltar, i és una manera de viatjar. Els títols de les cançons marquen els canvis que experimenta la gent dintre de la història. I sobretot, m’encanta la sonoritat.

Més que res, Into the wild parla d’una persona que vol trobar la seva identitat i no sap on és en la seva vida.

Segurament per a mi aquesta pel·lícula és una de les que m’han fet avançar en la meva vida.

Plats Bruts: una sèrie per riure

He conegut la sèrie «Plats Bruts» aquest any, quan la professora de català va parlar d’altres sèries catalanes que podem veure a Internet.

«Plats Bruts» em va agradar de seguida. Tracta de la vida de dos homes diferents en tot:

– El Lopes és un home pessimista, apàtic, que treballa en una ràdio i que sempre es fica en embolics;

– El David és un jove somiador que pertany a l’alta burgesia de Barcelona i que estudia a l’Institut del Teatre per ser actor.

Tot els oposa. Només tenen un denominador comú: el seu pis. En efecte, comparteixen el mateix pis i això provoca situacions burlesques, quid pro quo, malentesos, disputes… Però mai hi ha res dramàtic; tot és còmic, tot ens agrada, tot fa riure.

Al voltant dels dos nois del pis hi ha altres personatges: l’Emma (la veïna que viu en una caseta de fusta), el Pol (homosexual, company del David a l’Institut), la Carbonell (l’assistenta del David, que sempre té una solució per a tot), el Ramon (col·lega del Lopes, que es comporta sovint com un idiota) i la Mercedes (cap del Lopes a la ràdio, que sovint el ridiculitza amb el Ramon).

Són personatges als quals prenem afecte, que ens fan riure, plorar de riure, ens posen de bon humor.

Les persones que miren «Plats Bruts» potser són molt diferents del Lopes i el David però, com ells, tenen un punt comú: un somriure als llavis i les ganes de continuar mirant la sèrie.

Pàgina Internet:

http://www.tv3.cat/programa/126706100/

Pàgina Facebook de la sèrie (per si no la coneixeu):

https://www.facebook.com/platsbruts

Sólo Mía : una pel·lícula d’amor i de suspens com m’agrada !

_

La pel·lícula que vaig veure es diu « Sólo Mía ».

Es una pel·lícula de Javier Balaguer que va ser produïda el 2001.

He escollit aquesta pel·lícula per al bloc perquè em va agradat molt i també perquè l’actor principal és un català : es tracta de Sergi Lopez.

_

_

_

   Aquesta pel·lícula tracta de les violències conjugals. Per resumir : l’Angela i el Joaquín es van enamorar des del moment en què es van veure per primera vegada. Ella és secretària i ell és publicitari. Es casen, són feliços i tenen la primera seva filla. Pero durant l’embaràs, les disputes comencen i el Joaquín colpeja la seva dona perquè descobreix que fuma encara que està embarassada. És l’inici de la violència conjugal que patirà l’Angela. Ella li perdona però ell torna a violentar-la cada vegada més. Ell sempre té excuses al principi : està cansat per culpa del seu treball i està nerviós. L’Angela sempre li perdona, fins al dia que, desprès del seu aniversari de casament, està borratxo i la viola. L’Angela decideix anar a casa del seu germà amb la seva filla. Demana el divorci i el Joaquín està furiós. L’amenaça per telèfon, entra a casa seva i la colpeja, i la justícia no fa res. L’última solució de l’Angela és venjar-se …

–

    No contaré el que passa desprès, si no no hi haurà suspens i ningú no voldrà veure la pel·lícula. Però crec que aquesta pel·lícula és molt bonica i que val la pena veure-la. A mi m’encanta la manera de filmar perquè la camera està focalitzada de manera que no es pot veure tota l’escena i llavors hi ha molt suspens i sorpresa al llarg de la pel·lícula. A més a més, la finalitat de la historia m’encanta perquè és totalment diferent de les altres pel·lícules que tracten de violències conjugals. També el que és interessant és la gradació en els actes de violència. Comença amb disputes verbals, paraules agressives i desprès gestos violents, agressions … fins a la violació. I encara després de la separació, l’home continua fent-li mal amb assetjament moral i amenaces … El que em xoca és veure com una parella tan feliç al principi pot tenir una vida tan horrible, com els sentiments poden canviar ràpidament … A més a més cal veure aquesta pel·lícula perquè denuncia les violències conjugals que hi ha al món i més precisament a Espanya, i denuncia la ineficàcia de la justícia en aquest país. Per tot això, cal veure Sólo Mía.