Arxius | Art RSS feed for this section

L’art dels dibuixos

16 abr.

 

Per expressar-se, hi ha gent que escriu poemes, n’hi ha altres que canten… Jo dibuixo. Dibuixo el que veig del món, la bellesa de la naturalesa, les coses que m’agraden molt, o també les persones que estimo. M’agrada dibuixar també el que sento, els meus sentiments. A vegades tinc ganes de dibuixar, però no sé què dibuixar… Per tant em passejo i dibuixo els monuments que hi ha al meu voltant.

És fàcil dibuixar. Prens un llapis, un full i ja està. Ho pots dibuixar tot i qualsevol cosa. És una manera molt eficaç per expressar-se. La guitarra també és una bona opció per a això. Però quan toques la guitarra, no queda res del que acabes de fer, mentre que deixes una traça almenys amb els dibuixos.

De petita, em dibuixava al davant d’una casa gran amb una piscina i el sol que brilla. Això no tenia cap significat quan ho feia. Només era el somni de viure en un lloc on hi ha sol. Després em vaig adonar que dibuixar és una manera d’expressar-se. Com que era una nena que no parlava de mi mateixa, l’única possibilitat d’expressar-me era l’art, però jo no sé fer versos i aquestes coses. Vaig intentar fer dibuixos del que sentia i això va funcionar. Feia dibuixos de colors quan estava contenta i dibuixos en blanc i negre quan estava trista.

Després vaig descobrir el tenis. En vaig fer durant vuit anys. Durant vuit anys, el tenis va ser la meva manera d’expressar-me. Només m’expressava al terreny de tenis, amb una raqueta i una pilota de tenis. Però després vaig deixar el tenis i vaig dibuixar de nou.

A Barcelona en vaig fer molts, de dibuixos. Volia dibuixar tot el que veia però a la meva manera, o sigui amb molts colors, ja que estava molt contenta de ser a Barcelona!

Siguem o no siguem seriosos, tothom dibuixa, o als seus apunts de classe, o sobre un post-it, o qualsevol altra cosa… Oi que sí?

Un artista extraordinari: Joan Miró.

14 des.

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 de abril de l’any  1893 – Palma, 20 de desembre de l’any 1983, va ser enterrat al cementiri de Montjuïc) va ser un dels pintors, gravadors, escultors i ceramistes més conegut de la seva època.  Va estudiar a l’Escola dels Belles Arts i a l’Acadèmia Dalí. La seva obra anterior a l’any 1920 mostra moltes influències amb els colors brillants dels fauvistes, les formes fragmentades del cubisme i l’emoció de l’expressionisme. A partir de la seva estada a París, la seva obra es va tornar més onírica i l’encontre amb Pablo Picasso i uns quants poetes surrealistes va tenir com a influència l’adopció d’una obra més surrealista per part de Miró. Per exemple, es troben aquestes visions oníriques en el seu quadre El pagès català amb guitarra(1925).

El blau representaria la seva nostàlgia de Catalunya, el món dels somnis. Aquest quadre em permet somiar i evadir-me. També cal esmentar que el protagonista és un pagès amb la barretina vermella, el barret tradicional dels pagesos catalans. Podem preguntar-nos si aquest pagès amb la barretina vermella era una reivindicació política del nacionalisme català contra la dictadura de Primo de Rivera? A mi, m’agrada molt l’implicació de l’artista en les seves obres.

Malgrat això, a partir de la dècada del 1930, va voler allunyar-se dels mètodes tradicionals. L’any 1940, Miró va tornar a Espanya i va començar a dedicar-se a altres sectors artístics com el gravat, l’escultura, les escenografies teatrals, la pintura sobre coure…

No obstant això, les creacions que van tenir més transcendència són les seves escultures ceràmiques com La paret de la lluna i La paret del sol (des de l’any 1957 fins a l’any 1959) construïdes per a l’edifici de la UNESCO a París i el mural del Palau de Congressos i Exposicions de Madrid.

 

Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la Fundació Joan Miró, fundada l’any 1975. És un centre cultural i artístic creat per a difondre les noves tendències de l’art contemporani. També hi ha importants fons d’obra seva a la Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca, al Centra Nacional d’Art i Cultura Georges Pompidou de París i al MoMA de Nova York.

Quan vaig estar a Barcelona, volia visitar la Fundació però hi havia tantes coses per veure, que no vaig tenir temps de fer-ho. Estic segura que podré visitar-la aviat! M’agrada tant Barcelona que estic convençuda de tornar a aquesta ciutat que trobo excepcional!

I justament, a Barcelona, hi ha una escultura que m’agrada molt: Dona i ocell que va ser construïda l’any 1983. El que no sabia i que trobo molt interessant és que l’escultura representa l’associació del símbol de l’home (el penis; en efecte, en la literatura catalana, l’ocell té una dimensió sexual i masculina) i de la dona (la vulva). A més a més, l’escultura es dirigeix cap al cel, el que pot significar que l’amor pot anar vers el més enllà.

 

Per concloure, m’agrada molt l’estil de Miró per a qui el subconscient, el seu país, la seva infància van ser primordials per a la seva inspiració artística. Miró va acabar sent molt reconegut tant  pel medi artístic com per la cultura popular.

Ara, es pot comprar un perfum “Miró” el flascó i l’embalatge del qual recorden motius propis a l’artista.

                                                                   

Aquí, per exemple,en les dues fotografies, hi ha la presència de l’ull i dels colors vermell i negre, motius característics de l’obra de Joan Miró.

Un altre exemple amb la presència de l’ull al costat d’un arbre:

Una setmana a Barcelona amb Gaudí

6 des.

He  escollit presentar l’artista Continua llegint