La biblioteca-: lloc de treball o lloc de trobada-?

 

Avui som el 21 d’abril del 2011, són les quatre de la tarda i acabo d’acabar les classes. Els exàmens tenen lloc d’aquí uns dies. He decidit anar a la biblioteca per estudiar les dues assignatures que em falten, sense dubte les més importants.

Una vegada a la biblioteca, m’assec i començo a estudiar intentant concentrar-me. Al principi, tot ha anat molt bé però al cap d’una estona, he sentit algú mocar-se. M’he dit que era normal mocar-se, no presto atenció i prossegueixo amb l’estudi. Després, una persona es torna a trobar amb aquesta persona i es posen a xiuxiuejar. Intento sense èxit quedar-me concentrat però esdevenen insuportables. Aleshores, decideixo canviar de lloc i abans d’asseure’m, faig un cop d’ull al meu voltant assegurant-me que ningú em pot molestar de nou.

Aquesta vegada el silenci i la concentració hi són. Una hora més tard, faig una pausa i veig una noia que ve cap a mi. Estava convençut de conèixer-la, em recordava algú. Era la Sarah. En veure’m, em somriu, em saluda i comença a explicar-me les seves novetats.

A continuació, s’asseu a la meva taula i jo no puc dir que no. En aquest moment, estava segur que la nostra conversa havia de durar molt de temps perquè feia dos anys que no ens vèiem. A més, eren les cinc i encara no havia avançat en les revisions com previst. Hem parlat una mica de tot durant més de dues hores.

Finalment, ha decidit anar-se. Per fi podia revisar tranquil·lament. D’altra banda, hi havia cada cop menys alumnes. En realitat, els alumnes marxaven perquè la biblioteca estava a punt de tancar les seves portes.

Una tarda perduda i les revisions són llunys d’estar acabades. En resum, la biblioteca no és el lloc ideal per treballar, sobretot en període d’exàmens.

 

 

El que representa l’equitació per a mi

Tot va començar de petita: tenia 13 anys, no feia esport, estudiava molt a l’escola i estava molt estressada. Llavors, volia fer esport per a relaxar-me. Al mateix temps, l’escola on estudiava proposava una secció d’equitació. Va ser a partir d’aquest moment que vaig començar a descobrir l’equitació. L’equitació, què és?

En primer lloc, per a mi, l’equitació és unir-se amb el cavall, estimar el seu cavall, comprendre’-l, ocupar-se’n:

                                                       

Però l’equitació pot ser també competicions:

                                                            

Més que competicions, l’equitació és un treball de cada dia amb el cavall, és màgic constatar la nostra pròpia evolució. Al principi, s’assembla a això:

Després de molt treball, es transforma en això:

                                                    

I al final, es transforma en una història d’amor. Jo adoro una egua que es diu Griotte. Les fotografies d’aquesta pàgina són de la Griotte. És com si fos la meva millor amiga:

                                              

L’equitació és una teràpia. Tens la impressió que el cavall et comprèn, et fa riure:

                                                  

Però, a vegades, és perillós:

En fi, l’equitació és un grup d’amics que comparteixen el mateix interès, el mateix amor pels cavalls:

                                                  

Gràcies Griotte :)! He après moltes coses gràcies a ella i a l’equitació!

Com és una sagrada família?

Aquest any hem de veure, per al curs de català, la sèrie La Sagrada Família de Dagoll Dagom, que és molt recent. La sèrie està ambientada a Barcelona, per això, es titula Sagrada Família, que fa referència a la famosa basílica d’aquesta ciutat. Però el títol també es relaciona amb el contingut de la sèrie. En efecte, tracta de les relacions i dels conflictes familiars, de la feina, de les parelles, etc. Són temes de la vida quotidiana i sobretot relacionats amb la família.

La nostra sagrada família és la familia Garcés, que inclou els personatges següents:

–    El Pau: és el pare i és director de la seva autoescola, on dóna també classes de conducció. Es un apassionat dels animal i per això li agrada mirar documentals sobre animals.

–    La Remei: és la mare i treballa en un gabinet de mediació on fa de mediadora, però abans treballava amb el seu marit a l’autoescola com a secretària. A la feina, com a casa, la Remei sempre intenta resoldre els conflictes i trobar-hi solució.

–    La Janis: és la filla gran de la família. Ella diu que treballa com a «public relations» però en realitat no treballa i es passa el temps al telèfon o surt amb amics. És una noia molt superficial que és autoritària i poc simpàtica amb els seus xicots.

–    L’Ivan: és el fill mitjà. Treballa amb el seu xicot, l’Eduard, que és propietari d’un bar-restaurant. Viuen junts i tenen el projecte d’adoptar un nen.

–    El Joel: és el fill petit. Va a l’escola i és un nen molt intel•ligent. La Remei no sap si és realment el fill del Pau…

–    El Quim: és el germà de la Remei. Treballa amb el Pau a l’autoescola on fa de professor de teòrica. No és un home segur de si mateix i li costa parlar amb les dones.

–    La Fina: és l’àvia dels nens i la mare del Pau. És una dona molt conservadora que té un discurs moralitzador. Li agrada ocupar-se dels assumptes dels altres i fer safareig.

–    El Rafael: és l’avi dels nens i el pare de la Remei. Viu amb tota la família. És un home bastant discret.

També hi ha altres personatges, com els col•legues de feina de la Remei i del Pau, o també membres  llunyans de la família.

Els episodis són bastant independents; tanmateix , en cada episodi existeix una relació entre la situació familiar i el conflicte que tenen les persones que van al gabinet de mediació. Així, hi ha dues històries paral•leles. I, en general, la Remei intenta resoldre els seus problemes tant familiars com de feina, la qual cosa no funciona bé. Gairebé tots els episodis tenen un títol d’animal, com per exemple “Aus migratòries”. Aquesta característica fa referència a la passió d’en Pau, que sempre estableix una relació entre el comportament animal i el comportament humà.

A mi m’agrada molt aquesta sèrie perquè és graciosa i a vegades em reconec en alguns casos. Penso que és una bona sèrie per divertir-se i riure. No tinc realment un personatge preferit perquè són tots únics i tenen les seves originalitats. El que m’agrada és que és una família unida a pesar dels problemes. Per a mi, a La Sagrada Família  li va molt bé el seu títol!

Us aconsello mirar aquesta sèrie!

http://www.tv3.cat/lasagradafamilia

Un taller simpàtic, a l’igual del seu convidat

El dilluns 12 de març va venir l’Iban Leon Llop, un poeta valencià, per fer un taller de poesia a la universitat de Lille 3.

El taller va estar dividit en tres parts : la presentació de l’Iban i de les seves obres, la lectura dels poemes dels estudiants i un exercici de creació de poemes.

Va començar explicant que per a ell, l’art es una malaltia i que escriure no és positiu. Em va sorprendre perquè en general, un autor no presenta el seu treball d’aquesta manera, però en realitat l’Iban no és un autor com els altres i té un gran sentit de l’humor.

L’Iban va començar a escriure fa 20 anys, als seus 19 anys. Tot va començar quan va donar al seu professor un poema i després, va continuar escrivint. Després, va fer un concurs que li va permetre publicar un llibre i guanyar diners. Al principi no volia guanyar. Va decidir escriure sobre Nàpols perquè hi va fer un Erasmus per als seus estudis i va descobrir que té molts tòpics, com persones atípiques i també la violència.

Iban Leon Llop vol transmetre als seus lectors emocions. No utilitza diccionaris perquè per a ell, el més important és «fer sentir en la pell el que tu sents». Aquesta intenció es sent també en la seva manera de presentar-se. Veiem que és una persona sincera que vol  compartir amb els altres.

No li agraden tots els seus poemes anteriors ni tots els seus llibres. Això mostra que té la capacitat de jutjar el seu treball i no es considera com un poeta  infal·lible.

Després de presentar-se, alguns estudiants van llegir els seus poemes i l’Iban els va dir el que li agradava i per què. D’altres van llegir les seves traduccions. L’Iban va donar alguns consells i també fer compliments. Ens va consellar com si estiguéssim units a ell, sense jutjar el nostre treball, mentre que és un poeta conegut. Una vegada més, veiem que es una persona simpàtica, a qui li agrada compartir el seu coneixement.

Per acabar el taller, ens va proposar fer exercicis, o més aviat jocs. En equips de 4 o 5, vam haver de fer llistes de verbs, adjectius i noms per fer després amb aquests, poemes que es diuen haikus. No és un exercici fàcil perquè hi ha moltes regles que cal respectar, però ens va ajudar. En general no m’agrada fer poemes, però aquest cop em va agradar molt. La manera de «treballar» va ser divertida i tot es va fer en un bon humor general.

Per concloure, aquest taller va ser un bon moment i vam aprendre moltes coses sobre la poesia, el treball de poeta i també coses sobre Sardenya.

En els seus poemes, Iban Leon Llop vol apropar-se als seus lectors i en la vida també.

La meva primera lectura en català

               

M’agradaria presentar-vos un llibre que m’ha encantat llegir. 

Atreta per la llengua catalana i impacient per millorar-m’hi, vaig demanar consells a la meva companya de pis, que és catalana, i em va comprar aquest llibre, que ha rebut molts premis i que us presentaré de seguida. 

Si tu em dius vine ho deixo tot…però digue’m vine, obra escrita per Albert Espinosa.

                                                        

Aquesta obra està composta de 22 capítols que recorren la vida de Dani un home que té com passió buscar els nens desapareguts. Aquest home té problemes amb la seva parella i la seva dona decideix divorciar-se d’ell, cosa que provocarà un canvi dintre d’ell i que l’afectarà molt. 

Durant el seu període de desesperació, un pare de família li truca per telèfon per a dir-li que el seu fill va desaparèixer i li demana ajuda. 

Dani, davant de la seva dona que el deixa abandonat, en el silenci de la seva casa decideix reunir-se amb aquest pare (encara que trenqui les seves regles quant a l’edat dels nens dels quals s’ocupava generalment…) i anirà a Capri, un lloc essencial en aquesta obra. Dani explica la seva passió per trobar els nens/adolescents desapareguts amb records de la seva pròpia infància. 

Capri és el lloc on va passar la seva infància, li va permetre recordar-se de coses fonamentals per al seu benestar, reflexionar sobre si mateix, sobre la seva relació amb Georges —un home gran que coneix quan va a Capri i que es quedarà amb ell fins el final de la seva infància—, amb el senyor Martín —un metge que el va ajudar quan estava malalt— i esclarir la situació amb la seva dona, pensant en bons records que va viure amb ella en el passat. Reflexionarà sobre la solitud que va experimentar durant la seva infància i la mateixa que experimenta com a home adult, recordant-se de les persones que el van ajudar en la seva infància. Records que l’ajudaran en el present, abandonat, sense la presència de la seva dona, una situació que, d’una certa manera,intenta millorar ajudant altres nens que, com ell en el passat, ara necessiten ajuda. 

Aquest llibre és molt interessant, permet reflexionar sobre si mateix, està ben escrit i és una bona lectura bastant fàcil que us aconsello llegir si voleu 🙂

Una diferència particular

 

 

El Tomas és un amic d’infància. Ell i jo som aficionats al futbol. Fa aproximadament 15 anys que ens coneixem ; més ben dit, existeix una bona relació d’amistat entre nosaltres. Però, en el futbol, les diferències no s’aturen, sinó que es multipliquen.

De fet, el Tomas és apassionat del Reial Madrid mentre que jo prefereixo el Barça. Així, els nostres punts de vista mai no coincideixen perquè no compartim la mateixa samarreta.

Quan els dos equips competeixen, sempre estic convençut que el Barça està per sobre. A més, provem d’arreglar-nos per veure el partit junts. Es un gran moment per a nosaltres dos perquè no volem de cap manera perdre i tenim una visió optimista. A més a més, durant el partit, les paraulotes i els insults són freqüents perquè cap dels dos no vol que el seu equip preferit s’inclini. D’altra banda, no us amago que de tant en tant apostem, però això és rar.

Cada vegada que elogia el Reial Madrid, jo no ho puc deixar córrer perquè això significaria que té raó. El Tomas està segur de si mateix en els seus comentaris i jo vull absolutament demostrar-li el contrari, és a dir que el Barça és l’equip més talentós del món i ofereix un espectacle notable.

Finalment, per acabar amb aquest profund desacord, li vaig proposar assistir a un partit al Camp Nou. Va acceptar i, un cop allà, estava molt concentrat. Estava tan impressionat que no sabia què dir. Al cap d’una estona, es va adonar que jo tenia tota la raó.

Quatre noies a Marràqueix

Tot va començar el diumenge 22 de gener. Arribades a l’aeroport, vam trobar una sèrie de taxis en fila; tots intentant convèncer-nos de pujar al seu. Al final, vam trobar-nos en un cotxe en què hi havia quatre persones darrere i dues davant, jo pensava que això només podia passar a les pel·lícules… però m’havia equivocat. Finalment, vam arribar a la plaça principal de Marràqueix: Jamaa el Fna.

Però encara havíem de trobar l’hotel: encara una altra aventura. Vam perdre’ns durant una hora abans de conèixer un noi d’allà que va acceptar ajudar-nos. Amb la seva ajuda, vam arribar a l’hotel. Com que teníem por, ni tan sols vam preguntar-li el nom. A partir d’aquest moment, aquest noi serà anomenat “xandall vermell” – és el que portava aquella tarda – . Vam dormir molt bé, afortunadament!

Al dia següent, vam anar a l’oficina de turisme. Allà, un guia va proposar-nos els seus serveis sense que ho demanéssim. Solament vam haver de pagar 10 euros per tot el dia. Llavors, no vam dubtar. El guia es deia Mehdi i ens va fer visitar molt. A meitat del dia, vam trobar-nos en un taller de mocadors que ens vam emprovar;  la prova:

Després, vam visitar els Jardins Majorelle, un indret magnífic creat per Jacques Majorelle l’any 1947. Va morir l’any 1962 i l’any 1980, Yves Saint Laurent i Pierre Bergé el van comprar per a restaurar-lo. Ara, des de la mort d’ Yves Saint Laurent, hi ha un memorial.

Al dia següent, vam fer una excursió per les valls de l’Orika. Va ser molt agradable però una mica dur, vam pujar 1.700 metres d’altitud. Portava sandàlies, llavors vaig tenir els peus mullats tot el dia. Ara estic constipada… Però valia la pena :)!

A la tarda, ens vam recuperar sopant al restaurant, era molt agradable i barat, vam riure molt, la prova:

I al dia següent, tornada a la realitat: la universitat.

La meva experiència Tàndem

Aquest semestre ja no tinc gens d’inspiració per crear noves històries, per desgràcia… Però tot no està perdut, perquè parlaré de la meva experiència Tàndem! Ho coneixeu?

Quan vaig arribar a la Universitat de Lille 3, la gent em va parlar de la possibilitat de formar un tàndem amb un altre estudiant per conversar en l’idioma que ens agrada i que volem millorar. Immediatament em va agradar el concepte, però confesso que tenia un mica de por perquè no coneixem la persona amb qui ens trobarem. Les següentas preguntes s’atropellaven dins el meu cap: M’avindré amb aquesta persona? Trobarem temes de conversa? Hi haurà sintonia entre nosaltres? I podeu imaginar totes les altres preguntes que em feia…

En fi, vaig començar aquesta aventura i vaig escriure el meu anunci al portal Tàndem del CRL. Una setmana després vaig rebre una resposta, la de la Ximena, una estudianta uruguaiana que fa el seu màster en psicologia a Lille 3. Al principi intercanviàvem correus electrònics per aprendre a conèixer-nos i després va arribar el dia en què vam decidir veure’ns. Vam quedar a Lille i després vam anar a un bar per parlar. Des d’aquell dia, ja fa un any i mig, ens veiem gairebé cada setmana, al mateix lloc (els cambrers ens coneixen bé ara), prenent un te amb pastes, i parlem durant hores. Hi ha dies en què parlem francès i d’altres en què parlem espanyol, això depèn del nostre estat d’ànim! Ens avenim molt. Gràcies a aquesta experiència, descobreixo moltes coses, especialment sobre el seu país, noves paraules, sento que estic millorant i que tinc més fluïdesa a l’oral: tot això passant-m’ho bé! I viceversa. 

Quan vaig començar el català l’any passat, jo no volia crear un tàndem amb un estudiant català, però crec que amb el nivell que tinc ara, per què no? Crec que és una oportunitat que els estudiants puguin formar un tàndem, i parlo des de l’experiència:

PROVEU–HO !

Un viatge a Barcelona?

Un viatge a Barcelona?

Com se sap, Barcelona és una ciutat molt turística a Europa. També se sol dir que aquesta ciutat és europea a causa del nombre de turistes europeus que hi van de vacances o per a treballar. 

Per què és Barcelona una ciutat molt interessant  per visitar durant les vacances? 

Primer, si un entén la paraula “vacances” com un sinònim de descansar, Barcelona és coneguda per les seves platges, on es pot jugar al futbol o al voleibol, prendre el sol xerrant amb els amics. 

Al contrari, hi ha turistes que van de vacances per a descobrir el paisatge, caminar, fer excursions… Per a aquests Barcelona també és perfecta, ja que la gent pot anar a la muntanya, per exemple a la famosa muntanya de Montserrat. Per a anar-hi, s’ha d’agafar el tren de rodalia, i després es pot pujar amb el telefèric o amb el funicular. Una vegada  dalt, el turista no es penedirà de la seva decisió quan vegi els relleus muntanyencs. 

D’altra banda, és molt conegut que Barcelona és una ciutat cultural, on es pot visitar museus, per exemple els museus que tracten de les obres de Gaudí, la casa Batlló, la Pedrera, que va dissenyar ell mateix, el museu d’Història de Catalunya, el museu Dalí (que és a Figueres, més al nord de Catalunya.). I per als més esportistes, el museu del Barça, al Camp Nou. 

D’altra banda, està molt bé passejar pels carrers, veure l’arquitectura de Barcelona, és a dir, veure  la Sagrada Família, passar davant de Palau de la música (és molt aconsellat entrar dintre, una meravella!), o anar al barri Gòtic, veure la catedral, els petits carrers, beure una canya amb tapes de calamars a la romana… :), sense oblidar-se de baixar per la Rambla fins al port i veure l’estàtua de Cristòfor Colom abans de descansar a la platja. 

Hi ha una gran quantitat de coses per fer en aquesta ciutat, hi ha de tot per a gent diferent: art, sortides, de dia o de nit, sense oblidar els bars, com l’Ovella Negra (una espècie de taverna, molt bonica), el Grucho, un bar de “chupitos”! 

De dia, de nit, per a visitar, descansar, passejar, anar de festa: Barcelona és una ciutat completa que cal visitar, o una ciutat d’adopció on viure, estudiar (la Universitat de Barcelona a la plaça de la Universitat és increïblement bonica, amb una arquitectura meravellosa, un petit parc…).

Tampoc cal oblidar la gent catalana, i per als més curiosos, descobrir la llengua catalana i conèixer més la gent i la seva cultura. 

Què me’n dieu del pròxim viatge??

Els esdeveniments de català per a aquest any

Aquest any, com tots els anys, hi haurà la Jornada de portes obertes de la Universitat de Lille 3 el 28 de gener del 2012. Per a aquest esdeveniment, alguns alumnes poden explicar ambla Rosó en que consisteixen els cursos de català, el que fem durant tot l’any. Si vols participar en aquesta jornada de portes obertes, pots enviar un correu electrònic ala Rosó(és possible fer només algunes hores si no pots fer tota la jornada).

Però aquest no és l’únic esdeveniment previst per al català. Cada any, hi ha un festival de llengües, però aquest any, com que no n’hi ha, farem una “jornada catalana” en la qual podem fer un partit de futbol, cuinar plats catalans, cantar en català, aprendre a ballar sardanes, i si tens altres idees, pots escriure-les per a veure si podem realitzar-les.

Per el partit de futbol, l’Alexis organitzarà els equips amb el Yassin. Tothom pot participar-hi: els alumnes actuals, els antics alumnes, els catalans, els francesos, els nois, les noies, i també la professora! Si vols jugar, has de dir-ho a l’Alexis o al Yassin.

De moment, no hi ha data fixa però es una bona manera de descobrir o de fer descobrir el català i de passar una bona estona tots junts.

Hi ha també un altre esdeveniment (d’assistència obligatòria) que és un taller de poesia amb la presència d’un poeta : Iban Leon Llop. El 6 de febrer del 2012, des de les 4 fins a les 7 del vespre, Iban Leon Llop, presentarà els seus poemes i nosaltres llegirem els nostres.

A aquestes esdeveniments, pots afegir els certificats de llengua catalana! Si t’interessa, pots demanar les informacions a la Rosó per saber quin nivell escollir i quan són les dates.

Quin programa! 

---