Archive by Author

Com és una sagrada família?

7 abr.

Aquest any hem de veure, per al curs de català, la sèrie La Sagrada Família de Dagoll Dagom, que és molt recent. La sèrie està ambientada a Barcelona, per això, es titula Sagrada Família, que fa referència a la famosa basílica d’aquesta ciutat. Però el títol també es relaciona amb el contingut de la sèrie. En efecte, tracta de les relacions i dels conflictes familiars, de la feina, de les parelles, etc. Són temes de la vida quotidiana i sobretot relacionats amb la família.

La nostra sagrada família és la familia Garcés, que inclou els personatges següents:

–    El Pau: és el pare i és director de la seva autoescola, on dóna també classes de conducció. Es un apassionat dels animal i per això li agrada mirar documentals sobre animals.


–    La Remei: és la mare i treballa en un gabinet de mediació on fa de mediadora, però abans treballava amb el seu marit a l’autoescola com a secretària. A la feina, com a casa, la Remei sempre intenta resoldre els conflictes i trobar-hi solució.


–    La Janis: és la filla gran de la família. Ella diu que treballa com a «public relations» però en realitat no treballa i es passa el temps al telèfon o surt amb amics. És una noia molt superficial que és autoritària i poc simpàtica amb els seus xicots.


–    L’Ivan: és el fill mitjà. Treballa amb el seu xicot, l’Eduard, que és propietari d’un bar-restaurant. Viuen junts i tenen el projecte d’adoptar un nen.


–    El Joel: és el fill petit. Va a l’escola i és un nen molt intel•ligent. La Remei no sap si és realment el fill del Pau…


–    El Quim: és el germà de la Remei. Treballa amb el Pau a l’autoescola on fa de professor de teòrica. No és un home segur de si mateix i li costa parlar amb les dones.


–    La Fina: és l’àvia dels nens i la mare del Pau. És una dona molt conservadora que té un discurs moralitzador. Li agrada ocupar-se dels assumptes dels altres i fer safareig.

–    El Rafael: és l’avi dels nens i el pare de la Remei. Viu amb tota la família. És un home bastant discret.

També hi ha altres personatges, com els col•legues de feina de la Remei i del Pau, o també membres  llunyans de la família.

Els episodis són bastant independents; tanmateix , en cada episodi existeix una relació entre la situació familiar i el conflicte que tenen les persones que van al gabinet de mediació. Així, hi ha dues històries paral•leles. I, en general, la Remei intenta resoldre els seus problemes tant familiars com de feina, la qual cosa no funciona bé. Gairebé tots els episodis tenen un títol d’animal, com per exemple “Aus migratòries”. Aquesta característica fa referència a la passió d’en Pau, que sempre estableix una relació entre el comportament animal i el comportament humà.

A mi m’agrada molt aquesta sèrie perquè és graciosa i a vegades em reconec en alguns casos. Penso que és una bona sèrie per divertir-se i riure. No tinc realment un personatge preferit perquè són tots únics i tenen les seves originalitats. El que m’agrada és que és una família unida a pesar dels problemes. Per a mi, a La Sagrada Família  li va molt bé el seu títol!

Us aconsello mirar aquesta sèrie!

http://www.tv3.cat/lasagradafamilia

La meva experiència Tàndem

17 febr.

Aquest semestre ja no tinc gens d’inspiració per crear noves històries, per desgràcia… Però tot no està perdut, perquè parlaré de la meva experiència Tàndem! Ho coneixeu?

Quan vaig arribar a la Universitat de Lille 3, la gent em va parlar de la possibilitat de formar un tàndem amb un altre estudiant per conversar en l’idioma que ens agrada i que volem millorar. Immediatament em va agradar el concepte, però confesso que tenia un mica de por perquè no coneixem la persona amb qui ens trobarem. Les següentas preguntes s’atropellaven dins el meu cap: M’avindré amb aquesta persona? Trobarem temes de conversa? Hi haurà sintonia entre nosaltres? I podeu imaginar totes les altres preguntes que em feia…

En fi, vaig començar aquesta aventura i vaig escriure el meu anunci al portal Tàndem del CRL. Una setmana després vaig rebre una resposta, la de la Ximena, una estudianta uruguaiana que fa el seu màster en psicologia a Lille 3. Al principi intercanviàvem correus electrònics per aprendre a conèixer-nos i després va arribar el dia en què vam decidir veure’ns. Vam quedar a Lille i després vam anar a un bar per parlar. Des d’aquell dia, ja fa un any i mig, ens veiem gairebé cada setmana, al mateix lloc (els cambrers ens coneixen bé ara), prenent un te amb pastes, i parlem durant hores. Hi ha dies en què parlem francès i d’altres en què parlem espanyol, això depèn del nostre estat d’ànim! Ens avenim molt. Gràcies a aquesta experiència, descobreixo moltes coses, especialment sobre el seu país, noves paraules, sento que estic millorant i que tinc més fluïdesa a l’oral: tot això passant-m’ho bé! I viceversa. 

Quan vaig començar el català l’any passat, jo no volia crear un tàndem amb un estudiant català, però crec que amb el nivell que tinc ara, per què no? Crec que és una oportunitat que els estudiants puguin formar un tàndem, i parlo des de l’experiència:

PROVEUHO !

La història que contarà als seus fills

6 des.

Hi havia una vegada en un món distant un terrible drac anomenat Schreda que era un cosí llunyà de l’ogre Schrek. Schreda va ésser empresonat durant cent anys en un calabós perquè terroritzava els vilatans a causa del seu aspecte espantós i del superpoder del seu super-alè de foc. Després de molt de temps, Schreda va aconseguir escapar amb l’ajuda dels seus amics dracs. Va caminar durant molt de temps i va arribar a un món molt bonic; quan, de sobte, en el seu camí, va veure la jove i enlluernadora princesa Leila que estava recollint flors per regalar-les a la seva àvia. Volia devorar-la perquè durant aquests cent anys, havia perdut molta força i els seus poders havien desaparegut. Es va apropar lentament i en silenci a la princesa, que, en els seus somnis, no havia notat l’arribada del drac. La Campaneta va arribar just a temps per salvar la princesa de les urpes del dolent Schreda. Va llançar un encanteri molt poderós gràcies a la màgia d’arròs que li havia donat Merlí i immediatament Schreda es va convertir en el drac més bonic del món, i ja no tenia cap desig de menjar-se-la. En aquell moment, la princesa, que va sentir un soroll, es va girar i va descobrir el bell i magnífic Schreda. Es van enamorar bojament l’un de l’altre; tant, que van decidir casar-se i convidar tots els nens de la terra al seu casament.

La meva vida inventada

19 oct.

L’Alexandra, ballarina (actualment) molt coneguda a tot arreu, va néixer el 3 d’octubre de l’any 1992 a França. Va créixer amb els seus pares i el seu germà, l’Anthony. Quan era petita ja sentia passió pel ball clàssic. Va viatjar a diferents països durant la seva infància. De l’any  1998 a l’any 2003 va viure a l’Argentina i després va viure a Rússia. Als setze anys es va incorporar a l’Acadèmia Vaganova de Ballet, a Sant Petersburg. Al final dels seus anys d’aprenentatge, va ésser diplomada i va dirigir el ballet El llac dels cignes per fer una gira mundial. El 2013 va anar de vacances a Catalunya i va enamorar-se d’aquesta terra. Per això va decidir crear la seva pròpia acadèmia de ballet a Barcelona. La seva vida pot semblar fantàstica, però és normal. Aquesta vida és el meu somni.