La biblioteca-: lloc de treball o lloc de trobada-?

 

Avui som el 21 d’abril del 2011, són les quatre de la tarda i acabo d’acabar les classes. Els exàmens tenen lloc d’aquí uns dies. He decidit anar a la biblioteca per estudiar les dues assignatures que em falten, sense dubte les més importants.

Una vegada a la biblioteca, m’assec i començo a estudiar intentant concentrar-me. Al principi, tot ha anat molt bé però al cap d’una estona, he sentit algú mocar-se. M’he dit que era normal mocar-se, no presto atenció i prossegueixo amb l’estudi. Després, una persona es torna a trobar amb aquesta persona i es posen a xiuxiuejar. Intento sense èxit quedar-me concentrat però esdevenen insuportables. Aleshores, decideixo canviar de lloc i abans d’asseure’m, faig un cop d’ull al meu voltant assegurant-me que ningú em pot molestar de nou.

Aquesta vegada el silenci i la concentració hi són. Una hora més tard, faig una pausa i veig una noia que ve cap a mi. Estava convençut de conèixer-la, em recordava algú. Era la Sarah. En veure’m, em somriu, em saluda i comença a explicar-me les seves novetats.

A continuació, s’asseu a la meva taula i jo no puc dir que no. En aquest moment, estava segur que la nostra conversa havia de durar molt de temps perquè feia dos anys que no ens vèiem. A més, eren les cinc i encara no havia avançat en les revisions com previst. Hem parlat una mica de tot durant més de dues hores.

Finalment, ha decidit anar-se. Per fi podia revisar tranquil·lament. D’altra banda, hi havia cada cop menys alumnes. En realitat, els alumnes marxaven perquè la biblioteca estava a punt de tancar les seves portes.

Una tarda perduda i les revisions són llunys d’estar acabades. En resum, la biblioteca no és el lloc ideal per treballar, sobretot en període d’exàmens.

 

 

Una diferència particular

 

 

El Tomas és un amic d’infància. Ell i jo som aficionats al futbol. Fa aproximadament 15 anys que ens coneixem ; més ben dit, existeix una bona relació d’amistat entre nosaltres. Però, en el futbol, les diferències no s’aturen, sinó que es multipliquen.

De fet, el Tomas és apassionat del Reial Madrid mentre que jo prefereixo el Barça. Així, els nostres punts de vista mai no coincideixen perquè no compartim la mateixa samarreta.

Quan els dos equips competeixen, sempre estic convençut que el Barça està per sobre. A més, provem d’arreglar-nos per veure el partit junts. Es un gran moment per a nosaltres dos perquè no volem de cap manera perdre i tenim una visió optimista. A més a més, durant el partit, les paraulotes i els insults són freqüents perquè cap dels dos no vol que el seu equip preferit s’inclini. D’altra banda, no us amago que de tant en tant apostem, però això és rar.

Cada vegada que elogia el Reial Madrid, jo no ho puc deixar córrer perquè això significaria que té raó. El Tomas està segur de si mateix en els seus comentaris i jo vull absolutament demostrar-li el contrari, és a dir que el Barça és l’equip més talentós del món i ofereix un espectacle notable.

Finalment, per acabar amb aquest profund desacord, li vaig proposar assistir a un partit al Camp Nou. Va acceptar i, un cop allà, estava molt concentrat. Estava tan impressionat que no sabia què dir. Al cap d’una estona, es va adonar que jo tenia tota la raó.

Un record inoblidable

Des de petit, somio integrar un equip de futbol
professional reconegut a tot el món per la seva qualitat de
joc, amb jugadors molt talentosos: és el Barça.
Un bon dia, estava tranquil a casa meva quan Josep Guardiola, entrenador del Barça, va contactar-me per una selecció al seu equip, creieu-me que l’elecció es va fer ràpidament. Resulta que uns dies després jo portava la samarreta del Barça per fer front al Reial Madrid a la Copa del Rei. El partit va ser molt renyit, sense cap gol anotat fins al minut 89, quan Lionel Messi em va donar una assistència que em va permetre obrir el marcador amb una magnífica acrobàcia.
En aquest moment, tot l’equip va venir a felicitar-me.                                                        De sobte, vaig sentir un xiulet i vaig pensar que era el final
del partit. Però, aquest xiulet persistia. Era el meu despertador i desprès de l’acrobàcia, em vaig trobar al sòl.

Això sí, no prengueu el meu somni com inabastable, perquè el futur és incert…

El Futbol Club Barcelona

El Futbol Club Barcelona és un club de futbol català fundat el 29 de novembre de 1899 per Hans Gamper. Evoluciona a la lliga espanyola. En general, tothom utilitza el diminutiu “Barça” per referir-s’hi. El seu lema és: ” Més que un club”. El Camp Nou és l’estadi on juga el Barça, al barri barceloní de les Corts. Pot acollir fins a 99 000 espectadors i és l’estadi amb més capacitat d’Europa. L’entrenador, Josep Guardiola i Sala, dirigeix el club des de 2008. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món: 21 campionats de lliga espanyola, 25 copes del Rei, 10 supercopes d’Espanya, 4 copes d’Europa, 4 supercopes d’Europa, 4 recopes d’Europa, 3 copes de Fires i 1 Mundial de clubs.
D’altra banda, és l’únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competiciones més importants el mateix any (copa, lliga i lliga de campions). Va ser a la temporada 2008-2009.
Així, el Barça té un potencial enorme i segueix evolucionant cada cop més.

http://www.fcbarcelona.cat/