La meva petita campiona !

En primer lloc, vaig practicar la gimnàstica en un club durant molts anys, des dels tres anys fins als setze anys.

Al principi, a la meva inscripció, la gimnàstica era per a mi una simple activitat esportiva.
Hi anava tots els dimecres a la tarda amb molt de gust. A continuació, en els anys següents, vaig aprendre elements acrobàtics cada vegada més complexos.

Aleshores les meves hores d’entrenament van multiplicar-se.
La majoria dels meus caps de setmana anava a les competicions. Havia adquirit un esperit competitiu. El meu principal objectiu era pujar a la part superior del podi.

No obstant això, els entrenaments van ser cada vegada més intensos. No tenia gaire temps per a altres activitats i no podia descuidar els meus estudis. Així que vaig deixar la gimnàstica, a desgrat. De fet, no vaig poder acumular les hores d’entrenament i les estudis.

En aquell moment vaig decidir entrenar un equip compost de nens de 7 a 8 anys. Una de les gimnastes, Louise Vanhille, ja es destacava dels altres.

Va progressar de manera impressionant.

Louise, coneguda com “Lilou”, va néixer el 6 novembre de 1998. Va començar la gimnàstica l’any 2005, per casualitat, seguint una de les seves amigues, però ràpidament va adquirir el gust per la disciplina.

Immediatament vaig veure les seves qualitats. Així que ràpidament vaig integrar “Lilou” en un grup de competició.
En només un any “Lilou” ja havia assolit el nivell de les nenes que tenien dos anys de gimnàstica. El seu progrés va ser constant i impressionant.

El 2006, Louise va convertir-se en benjamina, una categoria que li va obrir les portes de l’escena competitiva nacional. “Lilou” és una gimnasta que sempre està intentant fer més.
El 2008, Louise va confirmar el seu talent en convertir-se en Campiona Juvenil de França de la seva categoria en unes competicions que tenen lloc a Valenciennes.

Ambiciosa i talentosa, Louise no havia acabat de parlar d’ella.
De fet, a Vernon s’hi va fixar un gran entrenador. “Lilou“ va participar a l’stage a Dijon el 2009.
A través d’aquest curs nacional, la nostra nena de Dunkerque va tenir l’oportunitat d’integrar un gran club de Meaux, prop de París.

Ella va decidir, als 11 anys, deixar Dunkerque, la seva família i amics per intentar la gran aventura d’alt nivell.

A Meaux, és entrenada a una freqüència de 25 hores a la setmana. El progrés de Louise és impressionant i és reconeguda al Campionat Elite de França, a Albertville el 2010, on va guanyar el títol de nou.
Arran d’aquests resultats, als seus entrenadors van preparar-la per a les proves nacionals per tal d’integrar el pol de França a Saint Etienne.

Es mou entre les seleccions amb facilitat i es va classificar per a la seva primera competició amb l’equip de França a Alemanya.

“Lilou” confirma la seva presència indiscutible a la selecció nacional.

El seu nivell evoluciona d’una manera impressionant, els entrenadors nacionals estan molt contents del seu treball i la seva selecció al Campionat d’Europa el maig de 2012 a Brussel·les n’és la prova, per a alegria de Lilou.

Esperem els resultats amb una gran impaciència.

Les vacances d’última hora són les millors !

Era el 7 de juliol de 2009. Era el gran dia!

La meva amiga Camille i jo havíem aprovat el nostre batxillerat, una prova que ens permet accedir a l’educació superior! Era una bona noticia, estàvem encantades. Però no podíem celebrar aquest esdeveniment com volíem!

De fet, a partir del dia següent començàvem la nostra feina d’estiu en un supermercat com a caixeres durant els dos mesos de les vacances.

Aquests dos mesos foren llargs, avorrits, penibles. Més encara perquè les úniques tardes que teníem no feia bon temps.

L’últim dia del nostre contracte, a la sala de descans, la Camille va llançar una idea de geni. Ens allotgem una setmana i dos dies abans que les classes comencin. No era massa tard per anar de vacances! No obstant això, teníem dos dies per trobar el nostre destí.

Aquella mateixa tarda, després d’una extensa investigació, reservàvem les nostres vacances al Club Cala Romani. L’hotel és a 5 minuts de la platja de Cales de Mallorca, a la costa est de Mallorca. Era el lloc ideal per a vacances entre noies: «SEA, SEX AND SUN».

El dilluns al matí, a dos quarts de set, érem a l’aeroport de Charleroi, a punt d’embarcar. Teníem dues hores en avió. Era la primera vegada que la meva amiga estava en un avió, estava ansiosa. Pel que fa a mi, tenia molta presa per començar les vacances. Quan vam arribar, ens vam quedar fascinades per l’esplendor del paisatge.

 

La calor era sufocant. L’hotel era preciós. Tenia tres piscines, un bar, una discoteca…
El nostre allotjament estava equipat amb una televisió, un bany, un balcó, un llit per a dues persones i un mirall gegantesc, element indispensable per contemplar el nostre bronzejat.

Era el paradís. No va ser: metro/feina/llitet, sinó piscina/bronzejat/gelat!

De tant en tant anàvem a Cales de Mallorca, una preciosa cala on l’aigua era més blava que el cel.

Al Club, moltes activitats com el tennis o el voleibol van ser organitzades per l’equip d’animació, que era molt agradable!

Les nostres tardes les vam passar al centre o a l’hotel, on l’ambient era genial.

Al lloc, havíem conegut la Laetitia i la Marion, noies moltes agradables que venien del nord de França també.

Aquestes vacances seran inoblidables! El retorn a França va ser difícil, sobretot perquè el dia següent tornàvem a l’escola: una tornada a la realitat una mica dura!

Elena Gómez Servera

La gimnàstica artística és un esport que consisteix a encadenar moviments acrobàtics sobre l’aparell: el salt, la barra, el poltre, el terra. És una disciplina exigent que requereix força, una tècnica dominada, equilibri i elegància.

Presentaré una de les millors gimnastes internacionals: Elena Gómez Servera.
És una gimnasta espanyola que va néixer el 14 novembre de1985 a Manacor, a Mallorca.

Elena Gómez és una noia tranquil·la, sensible i disciplinada.

Comença la gimnàstica a l’edat de 6 anys a la seva ciutat natal, amb el Club Gimnàstic Cor Olímpic. Els seus entrenadors són Joana Maria Rigo i Mateu Riera.

Tenia força de caràcter l’Elena per deixar als seus pares i cinc germans a l’edat de 13 anys per unir-se al CAR (Centre d’Alt Rendiment), on entrena amb l’equip nacional a Madrid.
El seu entrenador, Jesús Carballo, és un home molt exigent.

De fet, l’Elena i els seus companys d’equip s’entrenen dues vegades al dia i també es beneficien d’una hora o una hora i mitja cada dia de classe de ball. En gimnàstica, les dones espanyoles són molt apreciades per la seva silueta impecable, la seva gràcia i flexibilitat. Les seves modalitats preferides són el terra i el poltre.
El 2000, l’Elena participa al Campionat Juvenil Europeu a París, que és la seva primera competició internacional, on acaba sisena en la competició general.

A continuació, segueixen arribant les competicions i les medalles van en augment.

El 2002, al Campionat d’Europa, és l’única participant espanyola, però lamentablement acaba als peus del podi al terra. Va recuperar en Campionat del Món tornant a entrar en la història de la gimnàstica, en guanyar el títol de campiona del món espanyol de gimnàstica artística a terra, a Debrecen, a Hongria. Després de la seva victòria, va ser escollida gimnasta de l’any.
En només un cap de setmana, es va convertir en la princesa de tot un poble i els mitjans de comunicació seguien cadascun dels seus moviments.

Així que comença a pensar en els Jocs Olímpics d’Atenes i s’esforça malgrat les lesions.
El 2004 va participar en els campionats europeus i es va convertir en vice-campiona en el seu aparell favorit, el terra.
L’Elena és qualificada a la selecció espanyola per als Jocs Olímpics. Va acabar cinquena a la general i al vuitè equip en la competició.

Després dels Jocs, decideix passar alguns mesos fora i torna amb la seva família a Manacor. Segueix entrenant de tant en tant per mantenir-se en forma. Però el 2006 decideix posar terme a la gimnàstica. Pateix de mal d’esquena i no pot seguir els entrenaments com ella desitja.

Actualment està treballant en l’àrea d’esports del Consell Insular de Mallorca.

La millor gimnasta espanyola de la història també crea a casa seva, a l’illa de Manacor, una escola de gimnàstica. Vol donar als joves mallorquins el desig de practicar el seu esport. Insisteix en l’oci i el plaer de l’infant davant les limitacions de les competicions. Nova Gimnàstic va acollir el primer any 30 participants. Tres anys després, va superar les 100 entrades.

He triat aquest tema de la gimnàstica perquè vaig practicar aquest esport durant molts anys, des dels tres anys fins als setze anys.

La gimnàstica era la meva passió i Elena Gómez, el meu ídol.

Volia triar aquest tema perquè aquest esport no és popular i a través d’aquest bloc m’agradaria donar a conèixer aquesta disciplina tan rigorosa, tècnica i graciosa.

Mar i Cel

En aquesta exposició, presentaré “ Mar i Cel  “, una obra de teatre molt coneguda a Catalunya.

Va ser escrita per un dramaturg, Àngel Guimerà, durant l’any 1888. L’obra és una tragèdia romàntica que succeeix en tres actes. Es tracta d’una història d’amor impossible entre un moro,  Saïd, fill d’un pare musulmà i d’una mare cristiana, i una noia, Blanca, que és cristiana. L’acció té lloc en alta mar, on musulmans i cristians es va enfrontar contínuament durant la primera meitat del segle XVII.

Saïd és el capità d’un vaixell de pirates algerians. Després d’un assalt, Saïd i els seus companys han fet presoners un grup de cristians . Però durant l’atac l’home és ferit. Per tant, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides. La jove es diu Blanca. És un dels presoners del vaixell, com el seu pare Carles i el seu cosí Ferran, que és el capità del vaixell cristià, i altres mariners. A poc a poc, es van enamorant l’un de l’altre però saben que és un amor impossible a causa sobretot del problema de la religió.

Al final de l’obra, el pirata Joanot allibera els presoners i aquests maten els pirates. Una vegada alliberat, Carles intenta matar Saïd perquè no li agrada que la seva filla s’hagi enamorat d’un musulmà. Però, posant-se entre els dos, és Blanca qui ha rebut la bala. Saïd i Blanca salten al mar i moren. Només la mort unirà els dos personatges.

L‘any 1988, Dagoll Dagom, una companiya de teatre catalana, va fer l’adapatació d’aquesta obra d’Àngel Guimerà a musical. Es va editar un CD de l’obra.

He escollit el tema ” Mar i Cel ” perquè em sembla que els matrimonis difícils entre musulmans i cristians segueixen sent d’actualitat avui dia. De fet, pertanyen a dos mons diferents i la cultura no és la mateixa. No obstant això, per a mi encara és possible perquè l’amor és el més fort, és el més important, només hem de mostrar respecte mutu per la religió de l’altre abans del matrimoni i després de tot.

Què en penses tu ?