La meva primera pel·lícula en català

Fa alguns dies vaig mirar per primera vegada una pel·lícula sencera en català.

Vaig mirar “Pa negre”, pel·lícula realitzada per Agustí Villaronga i inspirada en la novel·la Pa negre d’Emili Teixidor.

 

Conta la història d’Andreu, un noi que viu en un petit poble de Catalunya durant els anys 1940, després de la guerra civil espanyola. Un dia l’Andreu descobreix al bosc els cadàvers d’un home i del seu fill que vivien al mateix poble que ell, i aquestes morts desperten els secrets dels habitants del poble. L’Andreu vol provar que el seu pare, acusat de ser l’assassí, és innocent.

 

L’Andreu comença a buscar la veritat per saber qui és el responsable de les morts i per això ha d’entrar al món dels adults, un món de secrets i de mentides, un món molt diferent del que coneixia abans; entrar en aquest món tindrà conseqüències greus per a ell perquè comprendrà que rés no és segur al món, que per sobreviure ha de mentir com els adults. A la fi l’Andreu canviarà molt fins esdevenir un monstre.

 

Em va agradar molt mirar aquesta pel·lícula perquè és la primera que he vist en català i sobretot perquè té una implicació històrica: en efecte, tracta d’un període molt important i dolorós per a Espanya, la guerra civil espanyola.

 

Però el més important per a mi és que la pel·lícula es centra en les conseqüències de la guerra sobre les persones, en particular sobre els nens; veiem totes les implicacions de la fi de la guerra des de la mirada d’un noi, i això per a mi és l’aspecte més important i admirable de la pel·lícula.

 

Pàgina oficial de la pel·lícula

http://www.panegre.com/

 

La meva experiència de Sant Jordi

L’abril de 2011, vaig passar una setmana de vacances a Lloret de Mar, a la Costa Brava.

 

En aquesta ciutat vaig assistir per primera vegada a una celebració del dia de Sant Jordi. Només hi havia gent que venia llibres i roses però era molt agradable. Tot passava davant de l’ajuntament de Lloret de Mar.

 

Hi havia estands amb molts llibres, molts punts de llibre per celebrar Sant Jordi i Lloret de Mar i roses, és clar.

 

Una jornada perfecta per als enamorats dels llibres i per als enamorats simplement.

Em va agradar molt aquest dia, perquè era un dia magnífic: el sol estava present, el mar estava molt tranquil i tot just al costat de l’ajuntament, la gent era molt simpàtica i, el més important per a mi, hi havia un munt de llibres en català i en espanyol. En vaig comprar molts aquell dia i a molt bon preu!

Realment va ser una jornada extraordinària que m’agradaria viure de nou.

Aquest any espero anar a Barcelona el 23 d’abril per poder veure més activitats pròpies de Sant Jordi, per poder comparar diverses celebracions de la mateixa festa i sobretot per poder comprar encara més llibres en català i en espanyol!

Plats Bruts: una sèrie per riure

He conegut la sèrie «Plats Bruts» aquest any, quan la professora de català va parlar d’altres sèries catalanes que podem veure a Internet.

«Plats Bruts» em va agradar de seguida. Tracta de la vida de dos homes diferents en tot:

– El Lopes és un home pessimista, apàtic, que treballa en una ràdio i que sempre es fica en embolics;

– El David és un jove somiador que pertany a l’alta burgesia de Barcelona i que estudia a l’Institut del Teatre per ser actor.

Tot els oposa. Només tenen un denominador comú: el seu pis. En efecte, comparteixen el mateix pis i això provoca situacions burlesques, quid pro quo, malentesos, disputes… Però mai hi ha res dramàtic; tot és còmic, tot ens agrada, tot fa riure.

Al voltant dels dos nois del pis hi ha altres personatges: l’Emma (la veïna que viu en una caseta de fusta), el Pol (homosexual, company del David a l’Institut), la Carbonell (l’assistenta del David, que sempre té una solució per a tot), el Ramon (col·lega del Lopes, que es comporta sovint com un idiota) i la Mercedes (cap del Lopes a la ràdio, que sovint el ridiculitza amb el Ramon).

Són personatges als quals prenem afecte, que ens fan riure, plorar de riure, ens posen de bon humor.

Les persones que miren «Plats Bruts» potser són molt diferents del Lopes i el David però, com ells, tenen un punt comú: un somriure als llavis i les ganes de continuar mirant la sèrie.

Pàgina Internet:

http://www.tv3.cat/programa/126706100/

Pàgina Facebook de la sèrie (per si no la coneixeu):

https://www.facebook.com/platsbruts

La llegenda de Sant Jordi: una llegenda molt coneguda

Fa molt temps, un drac monstruós perseguia els habitants d’un poble: es menjava les persones vives i podia matar només amb el seu alè. Per satisfer-lo, els habitants li donaven animals, fins que ja no en van quedar. Per tant, el rei va decidir donar-li una persona escollida a l’atzar; però un dia va ser la filla del rei l’escollida. El rei no podia canviar la situació i va deixar la princesa davant de la cova del drac.

Però en el moment en què el drac va voler menjar-se la princesa, un cavaller va aparèixer, el cavaller Sant Jordi, i va matar el drac amb la seva llança. De la sang que queia de la ferida del drac, en va sortir un roser amb roses que brillaven al sol. El cavaller va collir una rosa, la més bella, i la va donar a la princesa en senyal d’amor.

El rei volia que ell es casés amb la seva filla i que rebés la meitat del regne, però el cavaller se’n va anar i el poble va viure tranquil.

Per això durant el dia de Sant Jordi, els homes regalen una flor a la persona que estimen i les dones els regalen un llibre perquè, a més de ser el dia de Sant Jordi, el 23 d’abril és el Dia Internacional del Llibre 🙂