Arxius | 20:50

I un dia, vaig decidir estudiar català…

15 abr.

Quan vaig entrar a la universitat, vaig decidir deixar l’anglès i estudiar català com a segona llengua. Al principi, vaig fer això perquè volia viatjar a Espanya quan fos gran i la gent m’havia dit que el català era la segona llengua parlada a Espanya. I per això creia que el català i el castellà eren gairebé la maitexa llengua. Ui! Quin error! Les primeres setmanes de català van ser molt difícils perquè no era el que pensava. Resultava que el català era una barreja entre el castellà i el francès, que no sabia res de la cultura catalana ni tampoc dels llocs on es parlava… A més a més, érem una classe de més de 30 persones i era complicat aprendre una nova llengua amb dues hores per setmana en un soroll constant…

Però a poc a poc, el català em va agradar perquè la professora feia activitats a l’oral, ens ensenyava la llengua d’una manera divertida i fàcil d’entendre. Vaig provar el primer any i a segon curs vam fer coses molts interessants: exposicions, conferències amb autors, i cada setmana un episodi d’una sèrie catalana per mirar. El fet que parlàvem molt, i que era un curs dinàmic ens va permetre evolucionar i aprendre ràpidament. Finalment, vaig passar a l’últim curs de català i com que érem només vuit persones, les classes han sigut molt boniques. Hem conegut el poeta Iban L.Llop, hem creat un bloc amb la nostra classe i les persones de segon nivell, hem fet teatre amb els amics – resulta que ha sigut molt divertit! – i també he decidit convalidar el meu nivell gràcies a un certificat de llengua catalana, per tenir una cosa més en el meu CV i també perquè potser em servirà en la meva vida futura.

 

Tot això per dir que no em penedeixo d’haver escollit estudiar català a la universitat. Ha estat una descoberta inesperada, tant per la professora que és una persona molt agradable i humana, com per la llengua en si mateixa. Gràcies per tot, Rosó!

 

La biblioteca-: lloc de treball o lloc de trobada-?

15 abr.

 

Avui som el 21 d’abril del 2011, són les quatre de la tarda i acabo d’acabar les classes. Els exàmens tenen lloc d’aquí uns dies. He decidit anar a la biblioteca per estudiar les dues assignatures que em falten, sense dubte les més importants.

Una vegada a la biblioteca, m’assec i començo a estudiar intentant concentrar-me. Al principi, tot ha anat molt bé però al cap d’una estona, he sentit algú mocar-se. M’he dit que era normal mocar-se, no presto atenció i prossegueixo amb l’estudi. Després, una persona es torna a trobar amb aquesta persona i es posen a xiuxiuejar. Intento sense èxit quedar-me concentrat però esdevenen insuportables. Aleshores, decideixo canviar de lloc i abans d’asseure’m, faig un cop d’ull al meu voltant assegurant-me que ningú em pot molestar de nou.

Aquesta vegada el silenci i la concentració hi són. Una hora més tard, faig una pausa i veig una noia que ve cap a mi. Estava convençut de conèixer-la, em recordava algú. Era la Sarah. En veure’m, em somriu, em saluda i comença a explicar-me les seves novetats.

A continuació, s’asseu a la meva taula i jo no puc dir que no. En aquest moment, estava segur que la nostra conversa havia de durar molt de temps perquè feia dos anys que no ens vèiem. A més, eren les cinc i encara no havia avançat en les revisions com previst. Hem parlat una mica de tot durant més de dues hores.

Finalment, ha decidit anar-se. Per fi podia revisar tranquil·lament. D’altra banda, hi havia cada cop menys alumnes. En realitat, els alumnes marxaven perquè la biblioteca estava a punt de tancar les seves portes.

Una tarda perduda i les revisions són llunys d’estar acabades. En resum, la biblioteca no és el lloc ideal per treballar, sobretot en període d’exàmens.