Arxius | 16:55

Ballem?

29 març

No solament és la dansa més popular de Catalunya i el ball nacional, sinó que representa també per a la gent, la unitat de tota la població d’una mateixa cultura i el símbol de la identitat nacional.

Es diu que: «la sardana és una manera de viure, una filosofia».

L’any 2010, la Generalitat de Catalunya la declara com «element festiu patrimonial d’interès nacional».

Vells i joves, pobres i rics; tota la gent de tots els nivells socials, per mostrar l’orgull de ser català, formen cercles agafant-se les mans i ballant cap a la dreta i l’esquerra amb la música d’una agrupació típica: la cobla.

La cobla consta de més o menys dotze instruments diferents, com per exemple el tamborí, la trompeta o el flabiol. El compositor més conegut d’aquests balls és Pep Ventura. Va escriure moltes músiques, com «Toc d’oració», «Per tu ploro», etc.

El ritme de la música canvia sovint, en alguns moments amb un aire lent i d’altres més animat. Els balladors han d’adaptar el ball en funció de la música.

Primerament, en veure els vídeos d’internet, el ball em semblava fàcil de fer, però a poc a poc, quan vaig informar-me sobre l’aspecte  tècnic, el ball era més complicat del que em semblava. Els passos són comptats en funció dels canvis del ritme, hi ha també passos curts i llargs. És a dir, segueixen una estructura ben definida.

M’agrada el vestit tradicional: els colors principals són el vermell i el negre; però el que m’agrada més són les vigatanes o espardenyes que porten els balladors!

Durant la jornada catalana del maig a la universitat farem una iniciació a la sardana. Per això, tots de vermell i negre!!!