Lucía Etxebarria: la meva escriptora favorita

«Un dia ordinari de la vida sempre constitueix una data important. Encara que no ens n’adonem.»

Aquesta és una citació d’Amor, curiosidad, prozac y dudas, escrit per Lucía Etxebarria.

Lucía Etxebarria és una autora i periodista espanyola que va néixer a València el 1966. Ràpidament va instal·lar-se a Madrid i va fer diferents coses: treballa en una discogràfica i també fa de traductora. El 1996 va escriure el seu primer llibre, que tracta de la relació amorosa entre Kurt Cobain i Courtney Love, i després continua escrivint altres llibres, com Amor, curiosidad, prozac y dudas, que va tenir molt èxit. Amb la seva novel·la Beatriz y los cuerpos celestes, que va escriure el 1998, va obtenir el premi Nadal. Lucía Etxebarría és una escriptora molt coneguda a Espanya i a altres països com França, ja que els seus llibres estan traduïts en diverses llengües. Jo la vaig conèixer en primer any de llicenciatura perquè a literatura el llibre que havíem d’estudiar era Amor, curiosidad, prozac y dudas.

Vaig enamorar-me d’aquesta escriptora i del seu llibre des de la primera pàgina. Té una manera d’escriure totalment diferent d’altres autors. Diu les coses com són, sense desviaments, i això crea una sensació de sinceritat i una sensibilitat que no he trobat en cap altre escriptor. En aquest llibre tracta principalment de l’amor en la família i de l’amor entre un home i una dona, del sexe, de l’alcohol i de la droga. Aquests temes són temes actuals amb els quals tothom pot identificar-se, almenys per entendre la situació en què els personatges es troben.

Com que aquesta novel·la em va agradar moltíssim, vaig decidir comprar altres llibres de Lucía Etxebarria. De fet, vaig llegir Lo que los hombres no saben: el sexo contado por las mujeres, Una historia de amor como otra cualquiera, Nosotras que no somos como las demás i Ya no sufro por amor. Em van agradar totes aquestes novel·les perquè tracten d’un tema que m’encanta: l’amor. Algunes històries que Lucía ens conta ens fan somiar, ens permeten escapar de la realitat que de vegades no ens satisfà perquè són històries d’amor passional, d’amor molt fort, etern. Però ens conta també històries d’amor impossible, de ruptura molt difícil, i quan les llegim ens adonem que la nostra relació no està tan malament i que som feliços.

El llibre que em va agradar més és Ya no sufro por amor. La meva germana me’l va regalar per Nadal el 2010 i li ho agraeixo molt! Aquest llibre no és una novel·la, sinó que és un assaig que tracta de les relacions de dependència en una parella. És una espècie de guia per a totes les persones que pensen estar enamorades però que en realitat pateixen sota la dominació del seu company. Explica com sortir d’aquesta situació perquè és molt difícil, i dóna consells: és com una teràpia. Encara que sembli una mica ridícul, em va ajudar molt i el recomano. En realitat, recomano totes les obres de Lucía Etxebarria, que és una escriptora fantàstica!

 

La cuina i maneres de viure en relació amb la cuina

Per a mi, la cuina és una cosa que no es pot separar de la vida, perquè hem de menjar des del nostre naixement fins al final de la nostra vida. El que cuinem pot ser com un índex del moment de la vida que vivim. Si la vida és una mica nostàlgica, segur que menjarem molt simple i més o menys sense preparació. Al contrari, si el dia es viu amb molta alegria, tota la cuina és creativa i deliciosa, i potser també d’una originalitat sense límits.

Menjar és una cosa que es fa quotidianament, es per això que la nostra salut depèn del comportament que tenim per menjar.

Això em fa pensar en las paraules del famós Molière.

Per a Valère, un dels personatges de L’Avar de Molière, hi ha preceptes de salut, i s’ha de menjar poc, perquè menjar molt dóna malalties i moments de mala vida. Segurament, en la realitat de la vida quotidiana, hem d’anar amb compte amb els aliments que utilitzem, per aprofitar el sopar preparat a casa per exemple. En aquesta mateixa obra de teatre, es pot llegir: “Hem de menjar per viure, i no viure per menjar”. Molière va servir-se d’una citació de Sòcrates.

Cuina per combatre refredats

Estic realment d’acord amb el fet que la cuina és el reflex de la vida d’una persona, com es pot llegir més amunt.

Sopa de miso

El moment en què cuinem pot ser un moment en què compartim moments, també fa néixer la creativitat i les ganes de fer coses noves. És veritat que hi ha una veritable biodiversitat, però penso que això s’oblida a França… I es per això que en la majoritat de les cases es menja molts plats preparats. No s’hauria de pensar “què puc menjar, no sé què fer per menjar…”. Però per poder cuinar cal tenir els ingredients de base i divertir-s’hi. I els aliments que triem són molts importants.

Sobretot, us aconsello fer el que mengeu, cuinar i aprofitar aquesta activitat tan útil perquè és quotidiana!

http://www.elbonmenjar.com/

Dites relacionades amb menjar

La meva experiència Tàndem

Aquest semestre ja no tinc gens d’inspiració per crear noves històries, per desgràcia… Però tot no està perdut, perquè parlaré de la meva experiència Tàndem! Ho coneixeu?

Quan vaig arribar a la Universitat de Lille 3, la gent em va parlar de la possibilitat de formar un tàndem amb un altre estudiant per conversar en l’idioma que ens agrada i que volem millorar. Immediatament em va agradar el concepte, però confesso que tenia un mica de por perquè no coneixem la persona amb qui ens trobarem. Les següentas preguntes s’atropellaven dins el meu cap: M’avindré amb aquesta persona? Trobarem temes de conversa? Hi haurà sintonia entre nosaltres? I podeu imaginar totes les altres preguntes que em feia…

En fi, vaig començar aquesta aventura i vaig escriure el meu anunci al portal Tàndem del CRL. Una setmana després vaig rebre una resposta, la de la Ximena, una estudianta uruguaiana que fa el seu màster en psicologia a Lille 3. Al principi intercanviàvem correus electrònics per aprendre a conèixer-nos i després va arribar el dia en què vam decidir veure’ns. Vam quedar a Lille i després vam anar a un bar per parlar. Des d’aquell dia, ja fa un any i mig, ens veiem gairebé cada setmana, al mateix lloc (els cambrers ens coneixen bé ara), prenent un te amb pastes, i parlem durant hores. Hi ha dies en què parlem francès i d’altres en què parlem espanyol, això depèn del nostre estat d’ànim! Ens avenim molt. Gràcies a aquesta experiència, descobreixo moltes coses, especialment sobre el seu país, noves paraules, sento que estic millorant i que tinc més fluïdesa a l’oral: tot això passant-m’ho bé! I viceversa. 

Quan vaig començar el català l’any passat, jo no volia crear un tàndem amb un estudiant català, però crec que amb el nivell que tinc ara, per què no? Crec que és una oportunitat que els estudiants puguin formar un tàndem, i parlo des de l’experiència:

PROVEU–HO !

Avui

 

És el matí, em desperto amb el sol

Em consola, em recorda qui sóc.

És el matí, em desperto tot sol

Me’n vaig a la uni, m’agrada aquest lloc.

 

El nostre camí, que aquí hem de triar

Romandre a la vora, o agafar l’autopista

Dolors d’avui faran l’alegria de demà

I demà, demà es mantindrà la nostàlgia,

 

Però avui, avui busquem

I avui, avui busquem aquestes respostes.

 

Sóc un vampir que viu a la nit

Em canso quan el sol està al zenit.

Set de coneixement, del temps tinc por

De les obligacions no puc fugir, del tempo tampoc.

 

Perquè avui, avui busquem

Perquè avui, avui busquem, aquestes respostes.

Avui busquem, avui busquem, avui

Avui busquem, avui busquem, avui…

 

Voldria escapar, veure el meu futur

Escriure el meu nom en aquest cel pur.

Sé que un dia tindré la meva resposta

I si tu no em creus, no passa res, aposta!

 

Però avui, avui busquem

I avui, avui busquem, aquestes respostes.

 

Alexis.

La meva experiència de Sant Jordi

L’abril de 2011, vaig passar una setmana de vacances a Lloret de Mar, a la Costa Brava.

 

En aquesta ciutat vaig assistir per primera vegada a una celebració del dia de Sant Jordi. Només hi havia gent que venia llibres i roses però era molt agradable. Tot passava davant de l’ajuntament de Lloret de Mar.

 

Hi havia estands amb molts llibres, molts punts de llibre per celebrar Sant Jordi i Lloret de Mar i roses, és clar.

 

Una jornada perfecta per als enamorats dels llibres i per als enamorats simplement.

Em va agradar molt aquest dia, perquè era un dia magnífic: el sol estava present, el mar estava molt tranquil i tot just al costat de l’ajuntament, la gent era molt simpàtica i, el més important per a mi, hi havia un munt de llibres en català i en espanyol. En vaig comprar molts aquell dia i a molt bon preu!

Realment va ser una jornada extraordinària que m’agradaria viure de nou.

Aquest any espero anar a Barcelona el 23 d’abril per poder veure més activitats pròpies de Sant Jordi, per poder comparar diverses celebracions de la mateixa festa i sobretot per poder comprar encara més llibres en català i en espanyol!

Una experiència pròxima !

Durant les vacances de Nadal, vaig passar tres setmanes a casa dels pares del meu xicot, que viuen als Pirineus. Coneixen molt bé les tradicions catalanes; per tant van parlar-me dels calçots i de la calçotada.

Conec una mica aquesta tradició gràcies a les classes de català de segon, però no he menjat mai calçots en la meva vida.

Els calçots són més o menys una espècie de ceba que es menja de novembre a abril. Van ser descoberts durant el segle XIX per un pagès de Valls. Com a anècdota, tenia tanta fam que va decidir cremar-los i afegir-hi una salsa. Així es van començar a menjar els calçots. 

Com que volien fer-me conèixer aquesta tradició, els pares del meu xicot van decidir que durant les vacances de febrer prepararan calçots per a mi. La mare del meu xicot va descriure la preparació de manera molt precisa:

Primerament, per preparar una bona calçotada, s’han de tallar les fulles verdes i les arrels per conservar solament la part blanca. Desprès, cal fer-los coure al foc i girar-los perquè no es cremin. Quan són totalment negres, s’han d’embolicar en paper de diari. Es mengen calents, sense coberts i amb una espècie de pitet. És molt fàcil de fer.

Els calçots es mengen de manera estranya: s’han de treure les fulles negres amb la mà i mullar-los en una salsa que es diu la salvitxada.

He vist que aquesta tradició catalana és molt coneguda, no solament a Catalunya, sinó també al sud de França. L’última festa de la calçotada de Valls es va celebrar el 29 de gener de 2012, amb diverses activitats, concurs de degustació de calçots, etc. La gent es diverteix molt.

Penso que pot ser una bona experiència perquè m’agraden les cebes i em permetrà conèixer una altra cosa que no es menja al nord de França. També pot ser una manera de riure molt.

 Qui ha menjat ja calçots?

Teniu consells per a la meva pròxima experiència?

Veniu a València, xe, collons!

No és per fer publicitat “barata” de la meua ciutat, però he dir que és veritat que València mereix diverses visites.

Anem per parts. Si el que voleu és simplement passar-vos-ho “de puta mare”, València és una opció perfecta. Hi ha un fum de locals, bars o terrasses per sortir de gresca. I no us oblideu tastar l’aigua de València!

Si més aviat preferiu conèixer la riquesa arquitectònica de la ciutat i els seus monuments, de segur que no us faltaran alternatives. Només cal fer un passeig pels carrerons del barri del Carme i meravellar-se amb els seus palaus, places i bonics racons. No us podeu perdre la catedral de la ciutat, el Mercat Central o la Llotja de la Seda, que és, a més a més, monument declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

I per complementar la visita cultural, res millor que visitar els nombrosos museus que ens ofereix la ciutat: el Museu d’Història de València, l’Almoina, el Museu Faller i, sobretot, el fantàstic museu de Belles Arts, que per si no fos prou, és gratuït!

Si teniu ganes de relaxar-vos entre tant d’estrès urbà, us aniria bé fer un passeig pel pulmó verd de la ciutat: el Jardí del Túria. D’espai no us en faltarà, ja que fa 10 quilòmetres de llargària! I, naturalment, si fa bon temps (sigui el període que sigui), podeu anar a la platja de les Arenes. No és el Carib, però no està gens malament!

I per als amants del “shopping” el centre de València està ple de botigues de tot tipus. Des de les més convencionals al carrer Joan d’Austria, al centre de la ciutat, fins a les més tradicionals, com les que podeu trobar al Mercat Central o a la plaça Redona.

Tanmateix, seria ideal que combinésseu totes aquestes opcions i fésseu una mica de tot. Caldria, això sí, més d’un cap de setmana.

Us esperem a València!!

Un viatge a Barcelona?

Un viatge a Barcelona?

Com se sap, Barcelona és una ciutat molt turística a Europa. També se sol dir que aquesta ciutat és europea a causa del nombre de turistes europeus que hi van de vacances o per a treballar. 

Per què és Barcelona una ciutat molt interessant  per visitar durant les vacances? 

Primer, si un entén la paraula “vacances” com un sinònim de descansar, Barcelona és coneguda per les seves platges, on es pot jugar al futbol o al voleibol, prendre el sol xerrant amb els amics. 

Al contrari, hi ha turistes que van de vacances per a descobrir el paisatge, caminar, fer excursions… Per a aquests Barcelona també és perfecta, ja que la gent pot anar a la muntanya, per exemple a la famosa muntanya de Montserrat. Per a anar-hi, s’ha d’agafar el tren de rodalia, i després es pot pujar amb el telefèric o amb el funicular. Una vegada  dalt, el turista no es penedirà de la seva decisió quan vegi els relleus muntanyencs. 

D’altra banda, és molt conegut que Barcelona és una ciutat cultural, on es pot visitar museus, per exemple els museus que tracten de les obres de Gaudí, la casa Batlló, la Pedrera, que va dissenyar ell mateix, el museu d’Història de Catalunya, el museu Dalí (que és a Figueres, més al nord de Catalunya.). I per als més esportistes, el museu del Barça, al Camp Nou. 

D’altra banda, està molt bé passejar pels carrers, veure l’arquitectura de Barcelona, és a dir, veure  la Sagrada Família, passar davant de Palau de la música (és molt aconsellat entrar dintre, una meravella!), o anar al barri Gòtic, veure la catedral, els petits carrers, beure una canya amb tapes de calamars a la romana… :), sense oblidar-se de baixar per la Rambla fins al port i veure l’estàtua de Cristòfor Colom abans de descansar a la platja. 

Hi ha una gran quantitat de coses per fer en aquesta ciutat, hi ha de tot per a gent diferent: art, sortides, de dia o de nit, sense oblidar els bars, com l’Ovella Negra (una espècie de taverna, molt bonica), el Grucho, un bar de “chupitos”! 

De dia, de nit, per a visitar, descansar, passejar, anar de festa: Barcelona és una ciutat completa que cal visitar, o una ciutat d’adopció on viure, estudiar (la Universitat de Barcelona a la plaça de la Universitat és increïblement bonica, amb una arquitectura meravellosa, un petit parc…).

Tampoc cal oblidar la gent catalana, i per als més curiosos, descobrir la llengua catalana i conèixer més la gent i la seva cultura. 

Què me’n dieu del pròxim viatge??