La història que contarà als seus fills

Hi havia una vegada en un món distant un terrible drac anomenat Schreda que era un cosí llunyà de l’ogre Schrek. Schreda va ésser empresonat durant cent anys en un calabós perquè terroritzava els vilatans a causa del seu aspecte espantós i del superpoder del seu super-alè de foc. Després de molt de temps, Schreda va aconseguir escapar amb l’ajuda dels seus amics dracs. Va caminar durant molt de temps i va arribar a un món molt bonic; quan, de sobte, en el seu camí, va veure la jove i enlluernadora princesa Leila que estava recollint flors per regalar-les a la seva àvia. Volia devorar-la perquè durant aquests cent anys, havia perdut molta força i els seus poders havien desaparegut. Es va apropar lentament i en silenci a la princesa, que, en els seus somnis, no havia notat l’arribada del drac. La Campaneta va arribar just a temps per salvar la princesa de les urpes del dolent Schreda. Va llançar un encanteri molt poderós gràcies a la màgia d’arròs que li havia donat Merlí i immediatament Schreda es va convertir en el drac més bonic del món, i ja no tenia cap desig de menjar-se-la. En aquell moment, la princesa, que va sentir un soroll, es va girar i va descobrir el bell i magnífic Schreda. Es van enamorar bojament l’un de l’altre; tant, que van decidir casar-se i convidar tots els nens de la terra al seu casament.

Les meves primeres vacances a l’estranger : Mallorca !

 

    Fa dos anys vaig passar les primeres vacances a l’estranger. També era la primera vegada que viatjava amb el meu xicot. Vam agafar l’avió a París (després del bus, el metro i el TGV) en direcció de l’aeroport de Palma de Mallorca. Era la primera vegada que agafava l’avió i durant el viatge hi va haver turbulències ! Afortunadament, vam arribar a l’illa sense problemes i durant el viatge de dues hores en bus, vam poder gaudir d’un paisatge increïble : palmeres i sol. En una paraula, la naturalesa, res més.

    Vam viure durant una setmana en un hotel a prop de Manacor i de la Cala Romàntica. No podia somiar res millor com a primeres vacances ! Tota la setmana vam anar a la platja, que es situava a 800 metres del club, i cada vegada rèiem de les plantes estranyes que hi havia, com les palmeres que unes vegades eren altes i primes i d’altres baixes i grosses. També gaudíem de les cases molt riques que hi havia als penya-segats que dominaven el mar. Un matí vam anar a Porto Cristo en un petit tren turístic i vam comprar regals per a la família. Porto Cristo és una petita ciutat molt típica, tranquil·la i maca.

    L’últim dia, vam fer una sortida al mar i vam prendre el vaixell a Palma de Mallorca que és tot el contrari de Porto Cristo perquè és una gran ciutat molt turística, mentre que Porto Cristo no té res de turístic i és petita. Palma és la ciutat més turística de l’illa i em sembla que és una de les úniques ciutats realment desenvolupades de l’illa. Aquest dia en vaixell va ser el millor de les nostres vacances. Feia molta calor i vam fer una parada en un rierol durant algunes hores per poder nedar. Era meravellós ! Vam menjar una paella típicament espanyola i beure una sangria molt bona. De postres vam menjar una especialitat de l’illa de Mallorca : una ensaïmada amb cabell d’àngel. Era una mica estrany com a pastís…

    En tot cas, les meves vacances a Mallorca van ser molt relaxants i vaig tornar a França amb el cap ple de records !

UN BON RECORD DE VACANCES?

 

Pel meu aniversari i el del meu xicot, els nostres pares van decidir regalar-nos  un viatge a Barcelona. Al principi, vam estar contents, però després, vaig veure que les dates corresponien amb les dates de recuperació del segon semestre.

Aquest va ser el primer episodi d’una llarga successió. Amb tot això vaig estar nerviosa fins als resultats. Quan vaig veure que no havia d’anar a aquestes recuperacions, vaig pensar que era la fi d’aquest episodi… però no!

La meva mare va conduir-nos a l’aeroport. Estàvem molt contents abans de veure que no era l’aeroport correcte! La meva mare va conduir-nos a l’altre però era massa tard. Vam veure el nostre avió marxar. Vaig plorar tota la tornada. Els meus pares van comprar-nos uns altres bitllets per l’endemà.

Una vegada a l’avió, ens van ajudar molt, i més quan vam arribar a l’hotel. Tot el viatge va anar molt bé… Les meves primers vacances amb el meu xicot!!!  Però com que tota bona cosa té una fi, vam haver de tornar a casa nostra. Per estar segurs d’arribar a l’hora a l’aeroport, per culpa de tots aquests esdeveniments, vam decidir anar-nos-en 3 hores abans del vol. Quan em vaig presentar per a registrar els nostres bagatges, la dona va dir que hi havia un problema. Al principi pensava que era una broma, però no! Com que no vam utilitzar el bitllet d’anada, no vam poder utilitzar el bitllet de tornada.  Em va dir que havíem de comprar 2 nous bitllets… 2 del principi + 2 nous per anar +  2 del principi per a tornar + 2 nous per tornar… 8 bitllets comptat i debatut per a 2 persones!

El bitllet que em va vendre era per anar a París. Una vegada a París, el pare del meu xicot ens va anar a buscar.

Quan vam tornar a casa, tota la nostra família ens deia «els viatgers».

Quins records!

Si vols riure, anem al Marroc el pròxim estiu!!!

Una setmana a Barcelona amb Gaudí

He  escollit presentar l’artista