Harmonia

________________________________________________________

Estudiants estudiant, junts en un amfiteatre sense finestró,

Els cervells estan cantant, del bolígraf se’n sent el so,

Dels peus, un ritme interessant, el professor bufa al micro,

I la llum, tots estan buscant, dintre d’aquesta cançó.

Assegut en estat d’alerta, la guerra del coneixement comença

Aquesta que a la pau ens portarà, fins a l’èxit i a la seva recompensa

Una ploma cau,

_____.______Una altra,

_______________.____Una altra,

_________________.__________Una campana sobre el sòl,

Al compositor li sap greu,

______________.____Té gana,

______________._________Buit el seu estómac està,

___________________.______________________Menjar i prou, vol.

Les fulles es mouen entre els músics, tantes mans sorolloses amb llapis,

En aquest lloc tots semblen amics, la música calma l’ànima i els nervis.

El mestre pren el paper de director, i construeix aquesta dolça harmonia,

Es produeix un cant seductor, impossible resistir a l’atractiu d’aquesta polifonia.

Assegut en estat d’alerta, la guerra del coneixement continuarà

Aquesta que a la pau ens portarà, fins a l’èxit i a la seva recompensa.

De l’estoig melodiós,

______.______Cau una goma,

______________________Una altra,

___________.________________I les cremalleres en la seva simfonia,

Pertanyen totes als instruments de l’orquestra de la cultura.

Alexis LONCQ.

________________________________________________________