Arxius | 4:38

Velocitat

21 oct.

Enmig de la universitat, assegut en un banc,
El temps ja no és assolellat, és el retorn del cel blanc.
Però el ritme s’està accelerant, com els batecs d’un cor.
I als ulls de cada estudiant, es pot veure aquest fulgor.

Tots prenen diferents camins, a la recerca d’aprenentatge,
I s’entesten a treballar fins que prenen l’èxit com a ostatge.
En aquesta massa no puc distingir, ni els mestres ni els alumnes,
I del temps tothom sembla fugir, tots guiats per l’estrès.

Jo espectador, no puc curar, aquesta manca de “carpe diem”,
Perquè gaudir de cada dia, és el que nosaltres necessitem.
Volem a tota velocitat, llavors nedem sense respirar,
Galopem amb ingenuïtat, en prats que no tenim temps per estimar.

Enmig de la universitat, assegut en un banc,
El temps ja no és assolellat, és el retorn del cel blanc.
Anem a relaxar-nos, hi ha llocs per seure i parlar,
Prenguem un cafè o dos, la vida és bella: visquem-la!

Alexis L.