Velocitat

Enmig de la universitat, assegut en un banc,
El temps ja no és assolellat, és el retorn del cel blanc.
Però el ritme s’està accelerant, com els batecs d’un cor.
I als ulls de cada estudiant, es pot veure aquest fulgor.

Tots prenen diferents camins, a la recerca d’aprenentatge,
I s’entesten a treballar fins que prenen l’èxit com a ostatge.
En aquesta massa no puc distingir, ni els mestres ni els alumnes,
I del temps tothom sembla fugir, tots guiats per l’estrès.

Jo espectador, no puc curar, aquesta manca de “carpe diem”,
Perquè gaudir de cada dia, és el que nosaltres necessitem.
Volem a tota velocitat, llavors nedem sense respirar,
Galopem amb ingenuïtat, en prats que no tenim temps per estimar.

Enmig de la universitat, assegut en un banc,
El temps ja no és assolellat, és el retorn del cel blanc.
Anem a relaxar-nos, hi ha llocs per seure i parlar,
Prenguem un cafè o dos, la vida és bella: visquem-la!

Alexis L.

La meva vida inventada

L’Alexandra, ballarina (actualment) molt coneguda a tot arreu, va néixer el 3 d’octubre de l’any 1992 a França. Va créixer amb els seus pares i el seu germà, l’Anthony. Quan era petita ja sentia passió pel ball clàssic. Va viatjar a diferents països durant la seva infància. De l’any  1998 a l’any 2003 va viure a l’Argentina i després va viure a Rússia. Als setze anys es va incorporar a l’Acadèmia Vaganova de Ballet, a Sant Petersburg. Al final dels seus anys d’aprenentatge, va ésser diplomada i va dirigir el ballet El llac dels cignes per fer una gira mundial. El 2013 va anar de vacances a Catalunya i va enamorar-se d’aquesta terra. Per això va decidir crear la seva pròpia acadèmia de ballet a Barcelona. La seva vida pot semblar fantàstica, però és normal. Aquesta vida és el meu somni.

Oh sole mio!!

Tot va començar l’estiu de 2008. Una companya de classe, Sheila, em va dir que anava a Sardenya amb la seva millor amiga a passar una setmana a casa d’uns familiars al nord de l’illa, però a l’últim moment la seva amiga es va posar malalta i no hi podia anar. Em va proposar d’anar amb ella en lloc de la seva amiga i m’ho va dir a mi perquè em parlava molt be de l’illa i molt sovint li deia que hi volia anar, per tant, aquesta era una ocasió per posar-ho tot en pràctica. Com que aquells dies havia acabat el curs i m’havia quedat sense treball tenia temps lliure de sobra.

Així doncs, vam arribar el mes de juny i ens vam quedar uns dies a casa del seus parents (encara que no hi havia ningú) a prop de la localitat de Stintino. Em vaig enamorar del lloc de seguida. Les platges i la natura eren fantàstiques, els dies passaven volant i jo cada vegada estava més a gust; tant que, de fet, quan va arribar el dia i la meva amiga em va dir que el dia després s’acabaria tot, vaig decidir que era massa aviat per tornar i li vaig dir que jo em quedava, que cercaria un lloc on dormir, però va insistir que em quedés a casa dels seus familiars perquè trigarien encara un parell de setmanes a tornar. I jo vaig acceptar…

Amb tot, la meva aventura va continuar. Els meus pares em trucaven per preguntar-me quan tornaria i la meva idea era quedar-me encara un parell de setmanes fins que arribessin els familiars de la meva amiga. I això és el que jo els deia. Però és clar que a la fi les coses anàren d’una altra manera, i un cop passades les dues setmanes (van ser uns dies inoblidables) vaig decidir de continuar amb el meu suposat viatge i visitar el sud de l’illa, on es troba la capital, Càller.

Aquí va començar tot. Vaig trobar un treball com a cambrer i relacions públiques (jo que no sabia un borrall d’italià!) als dos dies d’arribar i gràcies a la noia de la recepció de l’hostal on m’allotjava. El treball no era el millor del món, però amb els estalvis i el que guanyava podia anar tirant sense problemes. Va ser un estiu fantàstic, sense dubte, un dels millors que recordo, perquè vaig conèixer una pila de gent, entre els quals, els meus actuals amics sards, que conservo des d’aleshores. I, naturalment, vaig continuar viatjant per l’illa.

Em vaig inscriure a la universitat de Càller, vaig començar a treballar per a una empresa de traducció i vaig trobar un pis molt bonic al centre. Les coses em van anar fantàsticament i, quasi sense adonar-me’n em vaig instal·lar allà. Si algú m’ho hagués dit abans, no m’ho hauria cregut: allo que havia d’haver estat un viatge d’una setmana!!

Benvinguts!

Benvinguts al nou bloc de llengua i cultura catalanes de la Université Lille 3!

L’objectiu d’aquest espai virtual és servir com a eina d’intercanvi i d’aprenentatge entre els estudiants de català llengua estrangera de la nostra universitat.

Aquest bloc serà l’aparador de les seves primeres produccions escrites i de ben segur una font d’enriquiment per a tots els que hi participem. Els autors dels articles seran, doncs, els estudiants de 2n i 3r de català de la nostra universitat.

De moment encara no hi tenim continguts,  però no ens perdeu de vista perquè no trigarem a farcir-lo!

Per als que encara no ens coneixeu, de moment us deixem l’enllaç al web de la Univerisité Charles de Gaulle – Lille 3 per tal que pugueu començar fent un tomb pel nostre campus.

Benvinguts a bord!

Rosó Gorgori Bonet